Luis M. Caballero naix en Bordalba, Saragossa en 1944, i s’estableix a Algemesí, on desenvolupa la seua pràctica com a escultor, ceramista i docent fundant una escola taller local. És un artista l’obra del qual, de caràcter polifacètic en tècniques i temàtiques, se situa en la intersecció entre espiritualitat, humanisme i experimentació tècnica.

Des de la seua infància va estar en contacte directe amb l’art d’avantguarda vinculat al Col·legi Apostòlic dels Pares Dominics de Les Arques Reals de Valladolid, projectat per l’arquitecte Miquel Fisac, on van participar artistes com Capuz, Labra i Oteiza. Paral·lelament, la seua formació en l’àmbit religiós i la seua amistat amb el missioner i escriptor Pere Casaldàliga, defensor dels drets dels pobles amazònics, van reforçar en ell una profunda consciència de justícia social que travessa la seua producció.

Al llarg de la seua trajectòria ha desenvolupat una intensa investigació formal i matèrica, transitant per llenguatges primitivistes, surrealistes i fauves. Treballa la talla en fusta, el modelatge en fang i la ceràmica, amb especial dedicació a la tècnica japonesa del Rakú, on els efectes cromàtics i l’atzar controlat aporten una dimensió espiritual i simbòlica a les seues peces.

Entre les seues obres més reconegudes destaquen Arbre de vida (Premi Bancaixa d’Escultura, 1974), El centenar de la ploma (1992) i Esperanza de vida (1994), exemples d’una escultura que conjuga abstracció, figuració i una constant visió humanista de l’art i l’existència.