En els últims anys el Museu de Belles Arts de València ha experimentat un gran impuls gràcies a les noves línies d’actuació realitzades que han fet possible atraure un públic més variat i nombrós. La seua oferta s’ha basat en una reordenació de la col·lecció permanent, que ha aconseguit triplicar el nombre d’obres exposades i presentar-les des d’un discurs racional molt més complet, traient a la llum diversos artistes.

A més, el museu té dos grans sales dedicades a les mostres temporals. Les exposicions d’art i els esdeveniments culturals han suposat un instrument primordial per a integrar el museu en la societat, imbricant els seus continguts amb els d’altres museus i col·leccions. Edifici del Museu.

És recomanable contemplar la col·lecció dels primitius valencians. Però, a més, hi ha obres de Joan de Joanes, Ribera, El Greco, Velázquez, Murillo, Goya, etc. Encara que el museu és conegut sobretot per les seues pintures, les altres col·leccions tampoc són gens menyspreables. La més voluminosa és la de dibuixos (més d’onze mil), procedent majoritàriament dels fons de l’Acadèmia. Comprén des del segle XVI al XX, i en sobreïxen en interés els pertanyents als segles XVI i XVII. Entre estos, n’hi ha de Pedro Machuca, Pablo Schepers, Lucca Cambiaso, Polidoro Caravaggio, Federico Zuccaro o Lucca Giordano, així com dels valencians Joan de Joanes, els Ribalta, Pedro Orrente, Jeróni Jacint d’Espinosa, Esteve March, Joan Antonio Conchillos i Vicent Salvador Gómez.

Pertanyents al segle XVIII, destaquen els dibuixos de Francisco de Goya, Josep Vergara, Hipòlit Rovira, José Camarón, Lluís Antoni Planes, Mariano Salvador Maella i Rafael Esteve Vilella.

Del segle XIX hi ha obra gràfica de Francesc Domingo Marqués, Ignasi Pinazo Camarlench i Marià Benlliure.