Joaquín Sorolla (València 1863-Cercedilla 1923), va culminar en 1919 un dels treballs més exigents de la seua carrera: els catorze panells de Visió d’Espanya que decoren la biblioteca de The Hispanic Society of Amèrica de Nova York, i que entre 2007 i 2009 van recórrer diverses ciutats espanyoles.Aquesta colossal creació és fruit de l’estreta relació que van tindre Joaquín Sorolla i l’hispanista nord-americà Archer M. Huntington –fundador de la institució esmentada- arran de visitar aquest últim l’exposició monogràfica de Sorolla a Londres en 1908. La seua passió per la cultura espanyola, manifestada per les seues adquisicions d’obres d’art, biblioteques, fotografies, etc., va originar aquest projecte a què el pintor valencià va dedicar pràcticament els últims deu anys de la seua vida amb l’ambiciós objectiu de plasmar la riquesa i diversitat de l’Espanya de la seua època, i va pensar sempre, i açò és important, en el lloc on serien instal·lats, en uns anys gens fàcils amb les relacions entre Estats Units i Espanya, i es va centrar en aspectes lúdics i de treball de les diverses regions, i va evitar sempre assumptes que pogueren no ser ben compresos per la societat nord-americana.Durant quasi una dècada –entre 1911 i 1919- Sorolla va viatjar, no sense les dificultats lògiques, per tota la geografia espanyola captant in situ la llum, els colors, els costums, les tradicions, les festes i el treball de les diferents regions i va recrear en els llenços una visió fonamentalment plàstica i molt personal d’Espanya.Encara que Sorolla va optar, després de l’experiència amb el panell de Castella, per enfrontar-se directament amb els grans llenços, sense esbossos preliminars de conjunt, sí que va realitzar treballs previs de quasi tots els panells sobre superfícies de paper i amb dibuixos i aiguades, i va estudiar composicions parcials, modificant les seues diverses idees inicials, inclús va superposar unes sobre altres, atesa la complexitat i la grandària dels panells finals, amb més de 70 metres lineals i una altura de tres metres i mig.Açò permet visualitzar aquest procés creatiu a través dels 32 dibuixos d’aquesta exposició, que a causa de la fragilitat del suport i a l’ús mateix d’aquests per l’artista, han hagut de ser meticulosament restaurats per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació d’Obres d’Art de la Comunitat Valenciana (IVAC+R CulturArts).Amb aquests i amb la correspondència ja publicada pel Consorci entre Sorolla, el seu amic Pedro Gil Moreno de Mora i Clotilde, la seua esposa, durant el seu recorregut per Espanya completem els seus dubtes, els seus cansaments i les seues reflexions sobre la descomunal empresa.Així podem observar les versions inicials compositives dels quadres de Castella, Andalusia, Aragó, Navarra, País Basc, Catalunya, Galícia, Extremadura o València. Després de més d’un any de treball, i després d’exposar-se a la seu de la Fundació Bancaixa de València, visiten ara els museus d’Alacant i Castelló, de la mà, com no podia ser d’una altra manera, del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.Aquests estudis de la seua personal Visió d’Espanya, són la millor mostra per a comprendre el seu esforç intel·lectual i físic en l’encàrrec que Huntington li va encomanar. València 2016. Felipe V. Garín.