‘Via líquida’, de Rubén Tortosa, és una obra-flux, una obra-situació, una obra-esdeveniment. El que se’ns dona a veure és el sent-ací d’un espai en el qual es gestionen fluxos digitals, metabolitzats en subtils descàrregues d’una substància material (aigua). La velocitat (de la llum) del corrent elèctric s’alenteix ací en el corrent descendent d’unes gotes d’aigua. Els rabents impulsos digitals es demoren, metamorfosats, en un curt viatge per la matèria.

El flux es revela expressió no sols dels processos que dominen hui la nostra vida en la seua dimensió econòmica, política o simbòlica sinó, sobretot, de les maneres d’operació de la nostra psique. El temps llarg de les paraules i dels llocs s’associa ací amb la impermanència del flux digital.

Deia Paul Éluard, en el seu  ‘Le livre ouvert’, que «tracte el corrent del riu com si fora un violí». I el mateix fa Tortosa amb el corrent dels fluxos digitals, que esdevenen subtils instruments de l’art, vivificadors d’imatges i paraules, activadors de paisatges sonors.

Juan Martín Prada