El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, demostrant la seua preocupació per explicar l’art i la cultura més actual, organitza i produeix juntament amb World Design Capital València 2022 i amb el suport de la Diputació de València l’exposició ‘Per què soc així?’ per al CCCC. I ha creat un esdeveniment destinat a valorar la importància dels objectes, i per tant del disseny en la nostra societat, des de productes tan quotidians com una cafetera, unes xancletes, un clip, un obridor, un test d’antígens o un setrill. Objectes amb els quals mostrar i demostrar el valor del disseny i com aquest és clau en el nostre dia a dia.

Amb l’exquisit comissariat de Juli Capella, l’àmbit quotidià entra així en un museu per a fer-nos reflexionar sobre el paper del disseny en el nostre dia a dia. Objectes dels quals ens recordem quan no funcionen però sovint es fan invisibles quan compleixen amb la seua funció són elevats així a peces de museu per a explicar-nos, en primera persona, per què són com són i qui els va fer així.

Des dels primers utensilis que van aparéixer a les nostres cases per a facilitar-nos alguna tasca fins als gadgets més actuals que en algun moment van poder escandalitzar algú però sense els quals ja no podríem viure. És el disseny quotidià, tant que a vegades el contemplem des de la nostàlgia.

Des de la labor divulgativa de World Design Capital València 2022 es parla del disseny com un element transformador, com una ferramenta per a persones i per a empreses amb la qual aconseguir fins com la felicitat o la competitivitat. I per a mostra un botó, o molts realment, en aquesta successió d’objectes que ens conten les seues històries que és la història de com el disseny ens acompanya en el nostre dia a dia, lluny de discursos obsolets d’excentricitats, luxes o frivolitats.

El disseny és propòsit, és intenció. En aquesta mostra recorrerem aquest decàleg d’objectius del disseny a través d’objectes que en algun moment van aparéixer per a fer-nos el bé. Donar veu a aquests objectes quotidians ens permetrà trencar el desinterés o la indiferència envers el disseny per a entendre l’estima i el propòsit amb què ens parlen, que és el de millorar les nostres vides.