A———>B

Per això,

A mai és A i B no és només B

Però, si B no és A, per què parlar de B? I per què mantindre A?

Sota la idea de la transformació dels elements, On translation es dirigeix a repensar l’existència dels objectes a través de la pròpia investigació dels materials i dels mitjans artístics. A podria ser semblant però no igual a B.

La fal·làcia descriptiva ens endinsa cap a una comprensió de l’objecte com a esdevindre especulatiu o font de transformació de la realitat. Per això mateix aquesta exposició indaga a manera de treball transmedial com els objectes depenen del propi procés d’identificació i com en la seua desmaterialització o traducció es transformen en matèria d’estudi ontològic.

Aquests interrogants posen en perill la veritat de la realitat de l’objecte que només té correspondència amb el medi a través de la traducció d’aquest en el seu context de determinació.

A és A, però també és B. En On translation l’objecte transcendeix de la concordança a l’antinòmia, via habitual en producció artística des del surrealisme o el dadaisme, però que a través del consum desmesurat i integrador del Pop ha conquistat l’esfera d’anàlisi sobre la pròpia creació. Però que, no obstant això, no s’assenta en la seua forma i és desconstruït fins a la seua desmaterialització.

Per això, la veu polisèmica d’On translation multiplica els significats d’un fet. A saber, en el seu sentit immediat pensaríem en el moviment de translació, desplaçament, canvi. I en un altre sentit pròxim “en traducció”, “en la traducció”. Ambdues accepcions es vinculen a una continuïtat, a un present continu: una acció ja començada que ocorre en el moment, però que desconeixem quan finalitzarà. Ambdues accepcions comporten canvis. Es passa d’un significat a un altre en el mateix procés de producció de l’obra, però també en el mateix procés d’exhibició del treball.