Aquesta exposició aconsegueix un equilibri entre pensament i representació pictòrica, entenent totes dues tasques com una fusió teoricopràctica que articula dos mons representacionals. Un d’ells empra la simbologia dels elements naturals, com la mar, les plantes o flors, la pell o les teles… L’altre món s’ancora en els retrats, una sort de heterònims de la mateixa artista les veus dels quals s’encarnen en una pintura que té tant de text com d’imatge; tant de reflexió prèvia, com de trobada mitjançant l’ús de la tècnica.