Després d’una primera incursió a través de codis i narratives en la recent col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, aquest segon cicle d’exposicions recorre plantejaments sobre la memòria i sobre com aquesta, lligada a un imaginari col·lectiu o des del que és personal, proporciona enfocaments nous a problemàtiques actuals.

Aprehendre del passat, analitzar-lo en el present i adoptar posicions per a projectar-lo en el futur són algunes de les capacitats que l’art actual posseeix. Es tracta de superar l’art que tractava de ser ‘etern’, la creació del qual es fonamentava en el material perdurable, una manera de sobreviure als estralls del temps a través de l’objecte.

En l’actualitat, s’ha deixat arrere aquest sentit d’eternitat i és la immediatesa la que s’alça com a nova qualitat temporal més significant, i, si atenem a l’efecte d’aquest procés en l’àmbit artístic, es produeixen tota classe de reflexions i reaccions al voltant d’aquesta fugacitat.