Des de la segona residència a Xangai l’any 2019 i el primer simposi a Wels, Àustria, del 2021, va haver-hi un període de reflexió que va fer replantejar-se a Juan Olivares la seua investigació i la pràctica pictòrica que realitzava. Des d’aleshores el seu treball se centra més en el mateix procés pictòric que en la cerca d’una “pintura acabada”.

«Qui s’obsessiona amb el cim es perd la muntanya», va llegir en una xarxa social Juan Olivares, tot eren indicadors, un punt d’inflexió en el seu compromís.

«Si centrem la nostra atenció en el procés pictòric, hi ha molts elements que són pintura per si mateixos. La preparació d’una emprimació, l’elecció del suport, la paleta, els rebutjos i els residus. L’elecció intencionada dels colors de la paleta com en la sèrie “Looking for Goya” i la seua creació (en el meu cas, taules, PVC o trossos de cartó) es manifesten ara com a pintures. La paleta acumula incessantment mescles i cerques, però també emmagatzema tot el temps que una pintura o una sèrie de pintures necessita per a ser revelada».

Juan Olivares