“Una història no tan natural” planteja la possibilitat de generar altres relats no escrits sobre la història de la biologia, i els articula des de la pròpia imatge com a obertura de possibilitat. Aquesta concepció d’una imatge que presenta, i no únicament representa, la trobem també en la peça que estableix un joc dialèctic amb el títol de l’exposició. “Una història del natural”, composta per dotze dibuixos, parteix del collage com a combinatòria on la lògica, present en les narratives hegemòniques, no sempre opera, i ofereix una multiplicitat de perspectives que dificulten el gastat anhel d’una uniformitat teòrica pel que fa al pensament científic i a les configuracions culturals. El material amb el qual treballem està sempre contaminat de principis, prejudicis i pressupòsits, per la qual cosa tota articulació teòrica sempre es veurà desbordada pel dinamisme de l’existent.