L’exposició “Eusebio Sempere i Abel Martín. La música de los números que no existen” està composta per 9 carpetes de serigrafies originals d’Eusebio Sempere, totes estampades per Abel Martín, com si d’un treball en equip es tractara, que recorren la trajectòria vital dels dos artistes i posen de manifest la col·laboració artística conjunta, la unió i la comunicació espiritual. Sempere seria el cervell de les formes i dels colors, que després Abel Martín, excel·lent estampador, plasmava sobre el paper, mitjançant la superposició de pantalles de seda, una per cada un dels colors empleats. A vegades més de 40.

‘Las Cuatro Estaciones’ de 1965, ‘Álbum Nayar’ de 1967, ‘Libro Alarma, Transparencia del Tiempo’ o ‘La Alhambra’ de 1977, ‘Homenaje a Gabriel Miró’ de 1978, ‘La Luz de los Salmos’ de 1980, ‘Cántico Espiritual’ de 1982 o la carpeta pòstuma de ‘Las Cuatro Estaciones’ de 1988, que acabarà Abel Martín en solitari, conjuguen la màgia dels nombres que no existeixen amb la literatura precisa per a cada línia.

Totes les carpetes van acompanyades de textos literaris, experimentals, avantguardistes, clàssics o místics. Pedro Laín Entralgo, Julio Campal, José Miguel Ullán, Edmond Jabés, els poetes àrabs de Granada, Gabriel Miró, els salms bíblics o San Juan de la Cruz, presentats al seu torn per Rafael Alberti, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre o Juan Cantó, paraules agarrades a les formes i colors que inspiren a les ànimes el desig de quedar-se allí i agafar seient.