L’exposició que ara presentem al Centre del Carmen de l’artista plàstica Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) se centra en la idea de la dona i del seu cos en interrelació amb el temps i amb l’espai. Un cos, el de l’artista, des del qual produïx accions i treballs creatius. I, des del qual, recorre i mesura l’espai i a ell mateix, i és, al seu torn, travessat pel temps, mostrant fins i tot la vellesa d’una dona, confrontat a la idea i promoció de l’eterna joventut femenina fomentada pel sistema patriarcal.

I eixe cos també és traslladat a la fotografia, a les instal·lacions, als dibuixos i fins i tot al vídeo, a través dels autoretrats del seu rostre i de fragments corporals, en actituds performatives. A més, un accionar del cos, mostrat a través d’una sèrie d’imatges i audiovisuals que, com a documentació d’una selecció de performances, s’oferixen com a mitjans narratius visuals i sonors, al costat de “les partitures” o guions que ella construïx per a seguir en l’execució de les seues performances.

En definitiva, tot un recorregut expositiu multidisciplinari i interdisciplinari performatiu expandit des de l’acció a les obres plàstiques i al revés, la seua incitació a la realització d’accions per part del públic o la seua mera evocació, o bé les peces visuals com a petjades o restes de performances. Alhora que ens mostra el propi cos accionat en el temps i en l’espai, vist i llegit com a significat de capes simbòliques i representacions deconstructores de la mirada patriarcal sobre el cos femení. I, tot això, banyat amb un cert sentit de l’humor àcid, la conjugació de l’absurd i les trobades atzaroses amb els objectes, les paraules i els signes.