Totes les persones, independentment del seu origen geogràfic i el seu marc cronològic, poden reconéixer-se a través dels objectes que les han acompanyades al llarg dels temps —a l’hora d’alimentar-se, de vestir-se, de desenvolupar un treball o, simplement, de gaudir del seu oci—, ja que els dits objectes són dipòsits de la memòria, tant individual com col·lectiva: informen sobre costums i creences, i també sobre les circumstàncies històriques i socials del moment en què van ser utilitzats. Per això es diu que “els objectes parlen”.

Integrada exclusivament per obres del Museo Nacional del Prado, esta mostra pretén acostar-se a aquests objectes i al que signifiquen a través de les creacions artístiques de figures de primer ordre dins del panorama artístic europeu dels segles XVI a XIX. Així, junt amb obres d’artistes espanyols com Juan van der Hamen, Josep de Ribera, Francisco de Zurbarán, Diego Velázquez, Bartolomé E. Murillo, Francisco de Goya, Vicent López o Joaquim Sorolla, s’exposen teles de Sofonisba Anguissola, Jan Massys, Peter Paul Rubens, Louis-Michel van Loo i Anton Raphael Mengs, entre altres artistes internacionals.

L’exposició s’articula entorn de quatre seccions temàtiques: La clau es troba en l’objecte, Els objectes ens retraten, Un missatge amagat i El col·leccionisme.

El primer apartat de l’exposició, La clau es troba en l’objecte, proposa una mirada en profunditat sobre algunes obres per a descobrir que l’objecte o objectes que hi apareixen són fonamentals per a entendre què va voler transmetre l’artista. És el cas, per exemple, de l’Autoretrat de Carlos María Esquivel, que inclou al costat de la seua figura diversos objectes relacionats amb la seua pràctica artística, o d’El xarlatà arrancaqueixals, pintat per Theodoor Rombouts, en el qual l’artista es recrea en la representació de tot l’instrumental quirúrgic usat per un dentista del carrer. En l’apartat Els objectes ens retraten es presenten els objectes que definixen homes i dones com a individus particulars o com a membres d’una societat determinada: els vestits, accessoris o joies com els que lluïxen Isabel de França, reina d’Espanya, de Frans Pourbus, o El cardenal Luis María de Borbón i Vallabriga, retratat per Goya, o els aliments representats per Luis E. Meléndez en Bodegó amb ostres, alls,ous, perol i olla. De la mateixa manera, els objectes que acompanyen Diana en un paisatge, de Louis-Michel van Loo, permeten identificar la deessa de la caça.

Un missatge amagat invita l’espectador a submergir-se en el món dels objectes simbòlics, que amaguen una segona lectura, més profunda, per a poder comprendre, per exemple, què significa el toisó d’or que apareix en Felip II, de Sofonisba Anguissola, o per quina raó Zurbarán, en l’obra Sant Dídac d’Alcalà, pinta el sant amb unes flors en la falda del seu hàbit. L’últim apartat de l’exposició, El col·leccionisme, integrat per pintures com el retrat de Carles II, de Carreño de Miranda, o Estudi del pintor, d’Ignacio León y Escosura, planteja precisament això, el col·leccionisme, que ha existit des de temps remots, tant pel plaer que suposa la possessió i gaudi de determinats objectes com pel prestigi i reconeixement social que poden atorgar aquestes col·leccions, que al mateix temps oferixen una rica informació sobre els gustos i interessos dels seus propietaris. L’exposició inclou també una sèrie d’objectes que, amb el pas dels anys, han perdut la seua utilitat i s’han convertit en peces de col·lecció o fins i tot de museu –en aquest cas, el Prado–, com poden ser una armadura blanca, l’escrivania de plata que utilitzava el director del Museu del Prado o la paleta del pintor Eduardo Rosales.

Exposició organitzada pel Museo Nacional del Prado, l’Obra Social ”la Caixa” i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana