Aquesta exposició sobre la figura del pintor José Aparicio Inglada (Alacant, 14-XII-1770 – Madrid, 10-V-1838), és la primera mostra individual dedicada a aquest artista alacantí.

Un artista oblidat i injuriat durant moltes dècades per la seua vinculació, precisament, al monarca absolutista i a un dels períodes històrics més convulsos de la Història d’Espanya, dels quals va deixar constància en els seus enormes quadres laudatoris. La seua producció, de qualitat desigual, està moltes vegades dedicada a l’exaltació, magnificació i propaganda reial. Hi ha dades que confirmen que, a la seua mort, alguns dels seus quadres estaven taxats a preus superiors a obres de Goya o Velázquez. Sens dubte, Aparicio és l’artista alacantí més important de les primeres dècades del segle XIX.

Aquesta exposició s’articula al voltant de les diferents etapes de la vida del pintor començant pel seu període de formació a Espanya -Alacant, València i Madrid-; continua amb la seua etapa de pensionat a París i Roma i acaba amb la seua tornada a Espanya i el seu reconeixement com a pintor de cambra. Està formada per una important selecció de pintures, dibuixos, gravats i documents que subratllen el context històric en el qual es van crear i entre els quals cal destacar l’especial col·laboració del Museu Nacional del Prado juntament amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, el Museu de Belles Arts de València, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, la Diputació d’Alacant, el Museu Nacional del Romanticisme, el Museu Lázaro Galdiano, l’Ajuntament de Madrid, el Museu Diocesà de Sigüenza i l’IES Jorge Juan d’Alacant.