B-U-G-S és una videoinstal·lació que naix d’una intuïció: l’error com a manera d’estar. Una forma d’ocupar l’espai sense haver-lo de justificar. Allò que apareix sense propòsit, sense funció i sense glòria sol ser el primer que es busca corregir. Però també és allò que, sense voler, revela com ens organitzem al voltant del que considerem adequat.

Hi ha criatures que encarnen eixa manca de propòsit amb una gràcia involuntària. No busquen res, no avancen cap a cap destí, no gestionen la tensió del “per a què”. Es mouen com la mosca que es frega les mans sense avançar, com l’insecte que insisteix a existir encara que no aporte res a la trama. La seua presència qüestiona la necessitat de dotar-ho tot de sentit, de narració i d’identitat. Alguns cossos simplement no estan dissenyats per a transmetre un missatge i, tot i això, el transmeten.

L’error, pensat com a anomalia, sol definir-se per contrast: funciona mal perquè alguna altra cosa funciona bé. En esta fase, eixe comportament sense finalitat es converteix en argument, obrint pas a una lògica distinta, menys heroica i més concreta: la de la insistència que només necessita temps.

En este projecte, allò “fora de lloc” no és una excepció sinó una condició. Allò que desajusta l’entorn no el destrueix: l’exposa. Una torpesa o una acció erràtica pot convertir-se en mètode. L’error deixa de ser mancança i comença a ser matèria; una forma de coneixement que no passa per entendre, sinó per tolerar.