RESUM DEL PROJECTE

«De què està composta la teua carn?
Quins imaginaris et travessen? Les espècies – totes – som resultat de la mescla.
Qui eres tu?

Et convide a entrar en una travessia de percepció renovada. Tu eres el teu entorn. L’entorn et co-compon. En el so eres. Fas el so i el so et fa.

En el moviment emergeixes. Mons orgànics i inorgànics queden reunits en el moviment. No hi ha res pur i aïllat en la manera en què et mous, eres un moure’s interespècies. El moviment revela el que tu eres com a corporalitat encarnada, de què et parla la consciència de la teua carn?
Les ecologies de l’íntim conflueixen en la teua percepció quan eres capaç de submergir-te en ella. En les teues profunditats somàtiques reconeixes nombroses formes de vida. Tomas consciencia de la que tu aculls i d’una manera de conéixer no basat en la paraula o la lògica, tan sols, i ja: “saps”.

Dins, la vida sencera es desplega davant teu i quedes com a expressió vital expandida, posada en relació. No eres una entitat delimitada, eres tan sols un cas d’entre moltes altres possibilitats. Eres un xicotet fragment d’una seqüència major en la qual habiten maneres de ser múltiples. Perceps que altres formes van vindre abans de tu i que després elles s’ocuparan de seguir. Simbiosi, evolucions i transformacions se succeeixen, continuaran i esclaten en paral·lel.

En la teua propiocepció – la consciència de la teua posició en l’espai amb els ulls tancats– i en la teua interocepció – percepcions internes, fisiològiques, no referides a la posició o al moviment – trobes gran part de la teua imatge corporal. En aquest moment estàs a punt de qüestionar la que sempre has tingut de tu. Els teus límits es tornen variables i en canviar les fronteres que et delimiten, tu també canvies. Eres part del món-més-que-humà. Pura imbricació.

La visió és massa clara per a fer-nos veure realment. La claredat confon. La visió cega. En el borrós, en les confusions, en l’absència de visió reconeixes els entrellaçaments i trobes subjectivitats diverses. Et convide a assumir l’una després de l’altra, a assaborir-les. En la teua pell i en els teus ossos. En la teua boca i en les teues oïdes. En les teues trajectòries i en l’aire que t’envolta. En les partícules que respires i en la llum que toques. En el teu cos social. En els batecs del teu cor. En el teu cos polític. En aquest lloc: “ara”.

De què està composta la teua carn?
Quins imaginaris et travessen?
Qui eres tu?»

Text introductori a ‘Ceguesa – Buit en vibració’ de Sergi Hernández Carretero.
María Auxiliadora Gálvez Pérez. Desembre de 2022. 

Ceguesa – buit en vibració és un exercici de creació d’experiències personals de propiocepció, mediades per la tecnologia i l’art digital, sonor i interactiu.

El projecte indaga en les relacions que poden existir entre el moviment corporal com a llenguatge no verbal i les estètiques narratives, expressions identitàries i capacitats cognitives dels llenguatges no humans. Cerca les implicacions propioceptives de convertir el moviment en un llenguatge sonor, carregat de significats en posar-lo en correlació amb les qualitats semiòtiques de les veus no humanes. El so es converteix així en l’expansió del cos en l’espai, una ramificació de gestos i polsos suspesos en un buit vibrant, saturat de significat i identitat, en un bucle de retroalimentació entre percepció i acció.

Per a construir aquest mecanisme experiencial, la metodologia posa el focus en la immersió personal i conscient en les subtileses del moviment propi, amb una doble provocació al subjecte: la de jugar/explorar per a trobar el llenguatge comú entre el seu moviment i el retorn sonor (les lleis que transformen moviment en so), i la d’entrar en un estat meditatiu i propioceptiu de cerca de noves qualitats de moviment i organitzacions corporals, on puguen emergir resignificacions de les seues auto-percepció i auto-imatge.

El procés de sonificació del moviment parteix d’un paral·lelisme amb unes certes veus no humanes, enteses i analitzades sota tres aspectes: la seua estètica narrativa (el teuladí transmet amb el seu cant un missatge funcional -el seu estat físic i maduresa sexual, entre altres- però afegeix soroll inútil només com a joc creatiu), la seua expressió identitària (les poblacions de balenes geperudes potencien la seua cohesió amb la repetició dinàmica de cançons d’identitat comunitària) i el seu ús com a mitjà de coneixement del context (la ratapinyada fa un mapeig del seu entorn amb els ressons de la seua pròpia veu ultrasònica). Aquestes qualitats són la base dels patrons sonors que activa el moviment del subjecte, assimilant aquests significats i funcions en la seua acció.

Es tracta, en resum, de la construcció d’una eina de fabulació especulativa en la qual vivenciem les qualitats significants de les veus no humanes, en un exercici personal d’exploració interactiva que convida a buscar nous significats al nostre moviment i nous imaginaris a la nostra auto-percepció, en una dansa cal·ligràfica d’empatia, encarnació i comunicació amb nosaltres/els altres.

AUTORIA

Sergi Hernández Carretero és arquitecte per l’escola d’Alacant i tecnòleg creatiu, especialitzat en experiències tecnològiques i interactives, i noves narratives digitals.

Ha rebut 3 primers premis d’arquitectura com el Schindler España 2005 i compta amb diversos projectes finalistes en innovació digital, com els INVI 2011 de RTVE.

El seu treball ha sigut presentat en diverses exposicions col·lectives, incloent-hi la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2021, i en festivals d’experimentació sonora i visual, com IN-SONORA o NUMA Circuit.

També investiga sobre la visualització d’informació complexa i narratives no lineals, col·laborant en projectes d’investigació universitària i institucional, com ParticiPAT (CSIC) o la Xarxa Viceversos (UA), participant en diverses publicacions científiques sobre aquest àmbit.

En l’actualitat codirigeix FLUENZ, col·lectiu multidisciplinari de dansa contemporània, art sonor, i art digital i interactiu, en el qual investiga entorn de l’inter-operativitat entre espai, moviment, música i arts visuals a través de l’art interactiu. També forma part de CotaCero Disseny i Comunicació, on dissenya experiències museogràfiques, i Equip Latent, on participa en espectacles de live-cinema amb contingut social, de memòria històrica i d’arqueològica.