RESUM DEL PROJECTE

L’any 1921, l’escriptor, traductor, periodista, dramaturg i fotògraf Karel Čapek va utilitzar per primera vegada el terme ‘robot’ en la seua obra teatral R.O.R. (Robots Universals Rossum). En ella, els robots apareixen com a éssers d’aspecte humà construïts de manera artificial i destinats a mà d’obra econòmica que alleugerisca la càrrega de treball dels humans. Cent anys més tard, la incidència d’una pandèmia d’abast mundial ha accelerat fins i tot més la digitalització de la societat i cada vegada menys treballs són realitzats pels humans de manera presencial. Una empresa neozelandesa comercialitza robots capaços de pasturar el bestiar, l’empresa Realbotix ha dissenyat un robot sexual d’aparença masculina, penis de grandària regulable i capacitat per a cantar o recitar poemes. També existeixen robots capaços de tocar el violí, ajudar en les tasques domèstiques o cuidar dels malalts de la Covid19. Tot això, sumat al fet que cada vegada més les grans empreses utilitzen bots en els seus departaments d’atenció al client o les màquines d’autopagament a les seues botigues, ens fan adonar-nos que les dissertacions de Čapek fa un segle eren un més que encertat vaticini del futur funcionament de la nostra societat.

Escriptor, filòsof, traductor, periodista, dramaturg, fotògraf, President del Teatre de Vinohrady de Praga… Més que un mer escriptor de ciència-ficció, Čapek era el que podríem dir un home del Renaixement que va habitar el S XX, proposat ni més ni menys que set vegades com a candidat al Premi Nobel de Literatura. Algú amb amplis coneixements en diferents camps la literatura dels quals va predir amb sorprenent precisió l’evolució del comportament humà. Però no sols amb la seua obra teatral R.O.R. (Robots Universals Rossum), ja que novel·les com La guerra de les salamandres (1936), o La malaltia blanca (1937) van suposar agudes sàtires sobre el nazisme que d’alguna manera van predir la Segona Guerra Mundial que tindria lloc un parell d’anys més tard.

Aquesta obra és part de la sèrie Elucubracions entorn d’aqueixa sèrie de característiques que hauria de tindre –o no– la literatura del futur. En aquest cas, el punt de partida han sigut els textos de l’escriptor txec Karel Čapek. En concret, la seua obra de teatre R.O.R. (Robots Universals Rosum), en la qual els robots comencen fent el treball que els humans no volen fer, però acaben prenent consciència de la seua posició i revoltant-se.

Partint d’imatges d’arxiu o entrevistes (entre altres materials), l’obra realitzada, a mig camí entre el vídeo assaig experimental i el documental, reflexiona sobre els vaticinis de Čapek, el paper dels robots en la societat i la literatura del futur. Com serà si acaba estant escrita per robots en lloc d’humans?

R.O.B.O.T.S / Vídeo digital // 89’ // 2021 és la peça resultant de la residència de Marla Jacarilla, presentada en els Open Studios de Meet Factory el 18 de novembre de 2021.

La paraula ‘robot’ va ser ideada pel germà de Karel, Joseph Čapek, a partir de la paraula txeca ‘robota’, que significa ‘esclau’.

Supervisió de la traducció a l’anglés: Jaume Muñoz

Agraïments: Lucia Balúchová, Museum of the Čapek Brothers, Patricia Gonzalo de Jesús, Néstor Català, Piotr Sikora, Roser Colomar, Zdeněk Vacek, Zuzana Belasová, Karel Čapek Memorial.

AUTORIA

Marla Jacarilla és artista visual, escriptora i crítica cinematogràfica. Guanyadora de la convocatòria Escletxes de suport a la recerca i producció artística atorgada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, de la beca de videoart de la Fundació BBVA, la beca Fundació Guasch Coranty, el Premi Embarrat IEI o la beca Bòlit Mentor entre d’altres. Premi a la millor artista ART NOU 2012. Exposicions individuals recents: Archivos truncados (Twin Gallery, 2021), El vuelo de un colibrí aviva las llamas de una pira de fotogramas ardiendo (Sala Gòtika, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2019 // Projekteria [Art Gallery], 2021), Apuntes para una fuga (Centre del Carme, València, 2018), Posibilidad y Palabra (Twin Gallery, Madrid, 2017), Anotaciones para una eiségesis (Twin Gallery, Madrid, 2015 // Centre d’art d’Alcobendas, 2016), Obras (in)completas (Sala Muncunill, Terrassa, 2014) i Acotaciones tras la cuarta pared (La Capella, Barcelona, 2013). En 2012 va publicar Mecánica de la desidia, la seva primera novel·la de ficció.