RESUM DEL PROJECTE

El paisatge no és simplement el que es veu, cada individu té una manera de veure, descriure i representar la terra, segons la seua mirada i l’educació que té sobre aquesta. Aquest projecte pretén reflexionar sobre la manera de mirar la ciutat, tractant d’ajudar l’ésser humà a recapacitar sobre l’accelerada evolució de l’entorn.

L’objectiu principal d’aquest projecte és trobar i plasmar la multitud de paisatges presents en el dia a dia. Per al seu desenvolupament és primordial el procés de cerca, observació i contemplació d’estímuls tant al medi natural com al medi urbà.

Prenent com a recurs artístic l’acte de caminar, el sòl i l’entorn són utilitzats com a espai de creació i fins i tot fa participe a l’ésser humà, qui, a partir de l’acte de transitar un espai, compon frottages que podrien evocar a vistes aèries.

L’atzar i el temps són altres conceptes que apareixen durant el procés i l’acte de producció. Segons el període de temps que s’exposa el suport en el medi exterior el resultat tindrà una major o menor intensitat el que genera una tensió entre allò que és micro i allò que és macro.

La ment creativa combina diferents imatges per a establir noves connexions i invocar nous significats. A la ciutat poden trobar-se mapes i cartografies imaginàries que conviden a perdre’s i observar taques que en una certa manera s’assemblen a algunes pells d’animals o fins i tot a l’acte que realitzen alguns rèptils en mudar la pell. Els registres que es van arreplegant en els passejos es mostren al costat d’algunes peces de ceràmica, que proporcionen volum, rugositat i textura, perseguint la unió entre naturalesa i ciutat, com si es tractara d’una volta a l’origen.

Durant l’acte de creació es pren consciència de la vinculació, la connexió i l’amor que se sent per la terra. L’estada permetrà conéixer i connectar amb el lloc en profunditat. Es proposa realitzar una cartografia del municipi de Bocairent a partir de la tècnica del frottage, captant la seua essència, reconstruint la seua memòria i submergint-se en un caràcter arqueològic.

ACTIVITATS EN EL MARC DEL PROJECTE

25 d’octubre. Taller ‘Tenim la vista com l’únic receptor de l’art? Com registrar el moviment del poble a través de l’art? amb Paula Serrano.

AUTORIA

María Esteve (Algemesí,1998) es va graduar a l’Institut Lluís Vives després de finalitzar el batxillerat artístic. Va estudiar el grau en Belles arts a la Universitat Politècnica de València, on va realitzar un intercanvi Erasmus+ en l’Acadèmia di belle Art di Bologna. En 2020-2021 va cursar el Màster en Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. La seua investigació artística està vinculada al concepte de paisatge. Realitza un procés de cerca, observació i contemplació d’estímuls tant al medi natural com al medi urbà.

En les seues propostes, utilitza el sòl i l’entorn com a espai de creació i fins i tot fa participe a l’ésser humà, qui a partir de l’acte de transitar un espai, compon els seus frottages que podrien evocar a vistes aèries. D’aquesta manera planteja reflexionar sobre la manera de mirar la ciutat, tractant d’ajudar l’ésser humà a recapacitar sobre l’accelerada evolució de l’entorn. Recentment ha realitzat una residència artística a la ciutat de Requena (Beca Pedro Marco), ha rebut Menció d’Honor en el Premi de Pintura Jove 2022 (Saragossa) i ha sigut seleccionada per a Camprovinarte 2022 (La Rioja), PAMPAM!22 (València), Mostra art públic UV (València) i Des-Adarve (Navarra)