RESUM DEL PROJECTE

El projecte The Subversive Stitch estableix un fil conductor que vincula les experiències activistes de les sufragistes britàniques amb diverses accions dutes a terme per col·lectius i moviments feministes contemporanis.

Les sufragistes britàniques des de les primeres dècades del segle XX van utilitzar els seus propis cossos com a eines de contestació política, apropiant-se de l’espai públic a través de marxes multitudinàries convocades per a demanar el vot per a les dones. Aquestes marxes es van convertir en impressionants manifestacions públiques en les quals les sufragistes van desenvolupar un nou tipus d’espectacle polític sense precedents, utilitzant les pràctiques tèxtils i la performance com a eines per a representar no sols la lluita pel dret al vot, sinó un debat més ampli sobre les definicions de feminitat i el lloc de les dones en la vida pública. Des de 1906 fins a 1913 tant les suffragettes com les constitucionalistes, van crear una nova forma d’activisme on van emprar una sèrie d’estratègies i habilitats com a instruments de reivindicació personal i política. Dins d’aqueix activisme van ser fonamentals les labors tèxtils com el brodat, la costura, i les aplicacions, que van derivar en la realització d’una sèrie de banderes creades com a propaganda per a promoure la causa sufragista.

El moviment sufragista britànic el podem analitzar com un precedent històric tant en la utilització del cos femení en l’espai públic, com en la utilització de la pràctica tèxtil i el seu potencial polític com a eina reivindicativa. Els mecanismes i estratègies emprats per les sufragistes en favor d’una reivindicació personal i política són copiats pel feminisme de la 2a ona, les accions realitzades de la qual per l’art i activisme feminista han servit al seu torn de model per a col·lectius activistes feministes contemporanis, els qui utilitzen estratègies corporals similars a les utilitzades per les seues predecessores. Col·lectius com Femen, Pussy Riot, o  Fuerza Artística de Choque Comunicativo fan ús del cos, la publicitat, la performance i les tàctiques de desobediència civil per a denunciar les limitacions que tenen les dones dins d’una estructura patriarcal, així com la violència que s’exerceix sobre elles.

La materialització del projecte s’ha dut a terme a través d’una instal·lació que engloba un mapa visual i una peça tèxtil. Aquesta última estableix un fil conductor entre el col·lectiu ucraïnés Femen i el moviment sufragista, a través de l’acció duta a terme per Amina Sboui/Tyler el febrer de 2013, i prenent com a referència la bandera sufragista coneguda com ‘Caroline Herschel’.

AUTORIA

Maria Carbonell (1980) realitza els seus estudis en la Facultat de Belles arts de San Carlos de València i la Anotati Scholi Kalon Technon d’Atenes, tenint el Màster en Producció i Gestió Artística de la Universitat de Múrcia.

Alguns dels seus últims projectes individuals són, ‘Artificial landscapes’ (Galería T20, Murcia, 2020) i ‘Más allá del cuerpo’ (Centro Párraga, Murcia, 2020).

Entre els premis més importants que ha obtingut es troben el premi Mardel d’Arts Visuals (València, 2021), la Biennal Martínez Guerricabeitia (València, 2020), i les Beques i Premis Pilar Juncosa i Sotheby’s de la Fundació Pilar i Joan Miró (Palma, 2018), on realitza una residència artística a la Casa Velázquez de Madrid.

Ha participat en diferents exposicions col·lectives i fires d’art contemporani com ARCOmadrid 2022 (Galeria T20), EAC 2022 (Sala EL CUB, MUA, 2022), Mapa, Territori, Regió, comissariada per Juan Francisco Rueda (Palacio San Esteban, Murcia, 2021), Celebrating Diversity (Galeria 3Punts, Barcelona, 2021), ARCOmadrid 2021 (Galeria T20), Satèl·lit-T20 (Galeria Ybakatu, Curitiba (el Brasil), 2020), ARCOmadrid 2020 (Galeria T20), Casa & Co. (Casa Velázquez, Madrid, 2020), ARCOmadrid 2019 (Galeria T20), i SALÓ-TEATRE. El cap abans que l’ull, comissariada per Sema D’Acosta (Galeria Birimbao, Sevilla, 2019).