RESUM DEL PROJECTE

La proposta d’investigació del col·lectiu La Estridente pretén ser una aportació a la reflexió sobre la representació i la construcció dels imaginaris visuals al voltant de les dides (o també anomenades mestresses de cria) a la regió de Castelló.

El projecte parteix d’una lectura que permet repensar l’arxiu ja no com un repositori de dades i estadístiques oficials, sinó com un espai d’inscripció dels sentiments d’aquells cossos femenins que es van dedicar a les pràctiques d’alletament denominades lactàncies mercenàries o lactàncies a sou. Es tracta sobretot de la investigació dels vestigis de la memòria allà on l’absència de fonts sobre l’experiència vital de les dides es torna recurrent. A falta de diaris i memòries directes de les dides, el projecte indaga en la producció (i reproducció) visual i en la tradició oral mitjançant el testimoni de dones que encara conserven records sobre la lactància mercenària per a la creació d’un registre ‘viu’ de la paraula.

Els resultats del procés d’investigació aniran generant un entramat de materials gràfics, fotogràfics i audiovisuals que seran el punt de partida per a la producció de contextos i narratives contra-arxivístiques i despatriarcalitzades dels cossos femenins subalterns.

Treballant des de sabers i subjectivitats compartides, i per a la posada en marxa d’un laboratori de la rememoració de formes de vida que encara s’ignoren, la residència es suscita com un repte per a l’exercici d’estratègies de la memòria i l’organització del que Ann Cvetkovich diu un ‘arxiu de sentiments’.

AUTORIA

Irati Cano Alkain i Maria Laura Rios García conformen el binomi La Estridente. Es coneixen en 2018 a Elías Querejeta Zine Eskola i després d’acabar la seua formació decideixen associar-se per crear un espai de creació i reflexió crítica al voltant del lloc de la dona en el treball i la cultura. L’absència d’oportunitats i la precarietat laboral en el camp de l’art i el cinema les ha impulsat a treballar de forma autònoma per a generar i concretar projectes editorials i visuals propis.

Irati Cano Alkain (Donostia). És tècnica en Laboratori d’Imatge (2012) i Superior en Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles a Escivi (2014). Conclou el 2016 el Màster Videolab de Creació Audiovisual Contemporània a l’Escola Lens de Madrid. Realitza el Màster en Documental Creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona gràcies a la beca d’estudis especialitzats de la diputació de Guipúscoa (2017) amb la pel·lícula documental “Buenos días España” (2017) programada i premiada en diferents festivals. Finalitza els seus estudis amb el postgrau en Arxiu; Restauració i preservació del patrimoni cinematogràfic i audiovisual en Elias Querejeta Zine Eskola.

Maria Laura Ríos García (Buenos Aires). Llicenciada en Arts per la Universitat de Buenos Aires (2006). Va concloure el 2019 el postgrau en Arxiu, Restauració i Preservació del patrimoni cinematogràfic i audiovisual a Elías Querejeta Zine Eskola. Durant la seua residència a Donosti va realitzar estades temporals com a arxivera audiovisual a la Filmoteca Basca-Euskadiko Filmategia i al Departament tècnic de la 68 edició de Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (SSIFF). Entre 2008 i 2009 va ser professora a la Facultat de Disseny i Comunicació de la Universitat de Palermo a Argentina.