RESUM DEL PROJECTE

La investigació de Cap home és una illa se centra en una profunda anàlisi de la iconografia dels grans Imperis, i com a través de la re-apropiació i la creació artística contemporània, generar estratègies que defensen les narratives pre-establides d’inclusió com el multiculturalisme, el cosmopolitisme, la solidaritat i la identitat postnacional en una era dominada per les realitats guionizadas i la post veritat.

El títol del projecte s’inspira en el poema ‘For whom the bell tolls’ de John Donne, com a part del seu llibre ‘Devotions upon Emergent Occasions’. Un dels seus versos ‘No man is an island’ expressa l’error de l’ésser humà en l’aïllar-se de la resta i la importància de la unió i el sentiment de comunitat per poder prosperar. El mateix vers va forma part d’una campanya ‘Remain’ del Brexit del fotògraf Wolfgang Tillmans, resident a Londres i el primer premi Turner (2000) de procedència no britànica.

Observant durant la meua estada la importància de la representació de deïtats en l’Antiga Grècia i durant l’Imperi Romà, vaig decidir centrar-me en la utilització i representació de figures de poder en l’espai públic. Posteriorment d’aquesta manera va néixer la meua instal·lació artística ‘Monument to Noman and Everyman’ en el claustre del Museu de Belles Arts de Castelló, reclamant un statu quo enfront de les conseqüències socials negatives que implica el Brexit, mitjançant símbols i representacions de poder deteriorades amb el pas del temps, tenint en compte la seva significació en un context contemporani, sobretot peces de British Museum a Londres, emblema del passat colonial de Gran Bretanya.

El nom de la instal·lació fa referència a dos personatges populars de dues eres diferents de la cultura anglosaxona: Noman (o Nobody) de la pel·lícula de Jim Jarmusch ‘Dead Man’, el natiu-americà que trasllada all món dels esperits al protagonista ‘Blake’, i Everyman, el personatge que en la peça teatral homònima, que és una al·legoria de tota la humanitat. A través de la seu re-apropiació mitjançant el dibuix i la pintura a manera de banderes d’un Imperi fictici, busque generar d’aquesta manera estratègies virals que defensen les narratives establides d’inclusió, amenaçades pels corrents anti-solidaris que han crescut de manera vertiginosa hui dia.

AUTORIA

Gala Knörr, llicenciada amb un BFA Fine Arts per Parsons Paris (The New School), va obtindre un MA Fine Art de Central Saint Martins (University of the Arts London), va ser seleccionada per al taller dirigit per Txomin Badiola a Madrid45. Artista multidisciplinar, treballa en els diferents camps de la pintura, fotografia i el vídeo. La seua pràctica artística explora la intersecció de la tecnologia i la identitat dins de la societat contemporània. Ha realitzat residències artístiques en Cité Internationale des Arts a París, França (2015), La Tèrmica Centre de Cultura Contemporània a Màlaga, Espanya (2016), Fundació Bilbaoarte Fundazioa a Bilbao, Espanya (2016-2017), a The Solomon R. Guggenheim Museum a New York, EUA (2017), al Museu de Belles Arts a Castelló, Espanya (2018), i és la Visiting Artist 2018-2019 de Centre for Postcolonial Studies de Goldsmiths University a Londres, a part de beques i distincions internacionals.