RESUM DEL PROJECTE

Quina relació pot haver-hi entre moral evolutiva, antropocentrisme, capitaloceno, l’ecologia i els primats?

El 1,2% de l’ADN que separa l’ésser humà del mico.

Compartint aquests un 98,7% de la nostra seqüència bàsica d’ADN, caldria preguntar-se si és aquest 1,2% la justificació d’un antropocentrisme sense nord i reforçat per una ciència que eximeix l’ésser humà de les seues responsabilitats amb la seua espècie més propera? Quines són les bases morals en què es fonamenta l’ésser humà per crear relacions de cooperació amb espècies denominades ‘de companyia’ (inferiors intel·lectualment), relacions d’explotació amb espècies designades a la producció (inferiors intel·lectualment), i relacions hostils i de rebuig amb espècies ‘germanes’ (pròximes o superiors intel·lectualment)?

Oblidar-nos de les característiques que compartim amb la resta de primats i negar les arrels evolutives de la moralitat humana podria portar-nos a una pèrdua real de justícia i compassió, accelerant així la sisena extinció massiva tal com ara la coneixem. Estem en un moment en què necessitem preocupar-nos per la regeneració de l’hàbitat i el tracte a les altres espècies, ja que la imminent manca de recursos aguditza els desequilibris del planeta.

El projecte utilizarà com a eix principal les investigacions de la biòloga i filòsofa Donna Haraway, i els estudis del primatòleg i psicòleg Frans De Wall, analitzant així les relacions conductuals entre humans i simis, les conseqüències de les mateixa i com aquestes poden plantejar noves fórmules de coexistència sense explotació.

‘El 2%’ pretén materialitzar-se en arxius audiovisuals, fotogràfics i instal·latiu gràcies a un treball de recerca bibliogràfica i audiovisual, entrevistes amb filòsofs, investigadors i primatólogos, i acompanyament a centres de rescat de primats.

 

AUTORIA

Ruth Montiel Arias, (Palmeira, la Corunya), Graduada en Artes Aplicadas por la Escuela Superior de Artes de Pablo Picasso en A Coruña, realitza el Màster d’Identitat Corporativa a la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona durant el 2005-06, i el Màster de Fotografia EFTI el 2010.

El seu treball investiguen la relació humana amb el territori natural, i els seus derivats conflictes de dominació i opressió animal, social i mediambiental.

Les seues fotografies i investigacions han sigut mostrades i publicades en diferents mitjans de premsa i comunicació com El Diario.es, La Marea, ABC, El País, Vice, Grup EFE, RTVE i TVG. El seu treball ha estat exposat en institucions culturals com el Centre Cultural d’Espanya a Lima, Landkreis Galerie a Alemanya, Museu de la Memòria a Argentina, La Casa Encendida, Calcografia Nacional, Cercle de Belles Arts, Centre Cultural Conde Duque, i Matadero Madrid , Fundació Cristina Enea a Donostia o Cidade dóna cultura a Santiago de Compostel·la.