El Centre del Carme inaugura el seu cicle CCCCinema d’Estiu amb la comèdia argentina ‘El crítico’
31.07.2025
Contacte premsa:
619832450
premsa@consorcidemuseus.es

- De l’1 al 31 d’agost el cicle ‘Embriagats d’humor. Amèrica i la comèdia’ fa de nou parada en el continent americà amb 27 comèdies, algunes de les quals són inèdites a Espanya
- El cicle, que es pot disfrutar totes les nits a les 22 hores en el claustre gòtic del CCCC, inclourà una breu presentació de la pel·lícula i una xarrada posterior
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) inaugura este cap de setmana una nova edició del seu CCCCinema d’Estiu amb el cicle ‘Embriagats d’humor. Amèrica i la comèdia’.
Amb entrada gratuïta, totes les nits, de l’1 al 31 d’agost, a les 22 hores el claustre gòtic del CCCC acollirà un total de 27 comèdies que recorreran el continent americà, amb produccions que aniran des del Canadà i els Estats Units fins a l’Argentina o el Brasil, passant per Mèxic, Cuba, el Perú o Xile.
El cicle, comissariat per Daniel Gascó, presenta diversos títols inèdits a Espanya, com El crítico, pel·lícula argentina amb la qual este divendres, 1 d’agost, arranca la programació.
Premiada per la crítica i lloada per la premsa a l’Argentina, El crítico (2013) és l’òpera prima d’Hernán Guerschuny, director d’una de les revistes de cine més longeves de l’Argentina. Diversos crítics molt reconeguts del mitjà local van fer cameos en les escenes de sessions de premsa del minicine i els debats intel·lectuals posteriors en el bar.
La pel·lícula, que va costar 5 anys poder finançar-la, va ser inesperadament adquirida per Disney, va convocar molt de públic i va recórrer més de 30 festivals en els quals va rebre diversos premis. Carregat de discurs, de prejuís i mordaç, en el film al crític de cine el desarma la vida, atrapat en una d’eixes comèdies romàntiques que ell mateix rebutjava en els seus articles.
Plagat de referències cinèfiles, moltes vegades iròniques, com Woody Allen o el Hollywood melós, segons Gascó, “el crític aconseguix traslladar a qualsevol espectador a eixe terreny intermedi en el qual els somnis que la vida trunca, la ficció els resol”.
El dissabte, 2 d’agost es projectarà Se permuta (1985). Dirigida per Juan Carlos Tabío és el primer llargmetratge del director cubà, que va donar el paper protagonista a Rosita Fornés la vedette més important que havia tingut Cuba, després de més de 20 anys lluny de les càmeres.
La pel·lícula arreplega un somni comú a molts cineastes a Cuba, que és aconseguir un producte entretingut, un divertiment consumible aparentment inofensiu que, no obstant això, conté una capa de lectura crítica que s’aconseguix a través de l’humor.
Sempre s’ha dit que Se permuta és fruit d’una realitat immediata: el govern cubà de llavors prohibia la venda d’una propietat, però no el seu intercanvi. I en eixa barata de vivendes i parelles que Tabío mostra, eixa alteració viva i constant que proposa el seu argument batega clarament la derrota de tota una revolució.
En Sitting pretty (1948), que es podrà vore el diumenge, 3 d’agost, Lynn Belvedere posa en escac tota una comunitat al no limitar-se a les seues tasques de ‘mainadera moderna’. Segons el comissari del cicle “este clàssic de Walter Lang va suposar un qüestionament i immersió dels rols masculí/femení impensable en la seua època”.
Arrogant, fred i estoic, el Sr. Belvedere, personatge enigmàtic i genial, va entrar per la porta gran de la comèdia clàssica nord-americana i va batejar una de les seccions llegendàries de la revista Fotogramas: ‘Mr. Belvedere contesta’. La força de ‘mainadera moderna’ prové d’un brillant guió, capaç de generar esta immersió dins d’un gènere tan caut com la comèdia familiar.
Sitting Pretty (1948) va ser un dels majors èxits de comèdia de l’any, i va generar dos seqüeles: Mr. Belvedere Goes to College (Mr. Belvedere estudiante, 1949) i Mr. Belvedere Rings the Bell (El genio se divierte, 1951).
Totes les pel·lícules estaran precedides per una breu presentació i una xarrada posterior.

