La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha aprovat la proposta del director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, d’atorgar el nom de l’expert valencià, mort en 2013, a la sala temporal situada en la planta baixa del Centre de Cultura Contemporània.

Carlos Pérez és un referent imprescindible del panorama artístic valencià, que va dedicar la seua trajectòria professional perquè València deixara de ser el que ell va denominar “la capital de la Terra de la Modernitat Impossible”.

Pérez Pont ha explicat que “amb aquest tribut volem dur a terme un acte de justícia simbòlica pel paper innovador i crític del treball que durant tota la seua vida va desenvolupar Carlos Pérez. Les seues iniciatives en el camp de la pedagogia i la inclusió social a través de l’art continuen resultant pioneres, sent una referència indiscutible per al nou Centre del Carme, en el que estem emprenent projectes educatius que obrin la porta de l’activació cultural des de la primera infància”.

Per a inaugurar la sala, el Consorci de Museus realitzarà un acte d’homenatge al pedagog valencià, el 26 de gener, que estarà presidit pel conseller Vicent Marzà.

Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de València, va aprofundir en el diàleg entre l’art modern i els moviments pedagògics renovadors des dels anys 70 amb el disseny de materials didàctics, amb influències de Maria Montessori o la Bauhaus i el “Taller de l’infant”, un projecte col·lectiu ubicat al carrer Guillem de Castro, per a fabricar i comercialitzar aquests dissenys avantguardistes que va ser també pioner en donar treball a persones amb diversitat funcional.

A mitjan anys 80 va ser director general de Serveis Socials de la Generalitat Valenciana i en 1989 va entrar en el Departament de Didàctica i Comunicació de l’IVAM, institució de què després seria conservador de material imprés i conservador cap de la col·lecció.

L’any 2000 es va incorporar com a conservador al Museu Reina Sofía de Madrid, i en 2005 va tornar a València per a fer-se càrrec del programa expositiu del MUVIM, que definia les tres grans línies de la institució: l’art gràfic, la fotografia i el llibre il·lustrat.

Al llarg de la seua trajectòria professional, va escriure texts sobre artistes com ara Picasso, Steinberg, Grosz, Torres García, Depero i Gómez de la Serna, entre d’altres. També va escriure literatura de ficció, de vegades sota pseudònim.

Reconegut internacionalment, en 2004 el president de la República de Xile li va conferir l’Orde de Bernardo O’Higgins en grau de comanador; en 2011 va rebre la medalla d’honor del Ministeri de Relacions Exteriors txec, i en 2012, l’Ambaixada de França li va imposar la insígnia de Cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres.