‘Un buit a Nova York’ comença amb una pèrdua familiar per a acabar revelant una història compartida per centenars de persones que, durant les primeres dècades del segle XX, van emigrar de la Comunitat Valenciana als Estats Units. El títol del projecte al·ludix tant a eixa absència íntima com a la d’una memòria col·lectiva a penes contada. Des d’eixa doble absència, l’artista proposa una mirada a la història perquè mantinga obertes les preguntes que encara ens vinculen a esta, responent a una necessitat de reparació, al desig d’honrar eixa memòria i, també, de contribuir a la seua sanació.

La primera de les sales se centra en la memòria familiar de l’artista, mentres que la segona amplia eixa experiència cap a una dimensió col·lectiva. L’exposició habita els dos buits. Visibilitza eixes absències i tracta d’escoltar allò que encara perdura inscrit en les coses, d’acceptar els silencis de l’arxiu i de conviure amb les zones d’incertesa de la memòria. Per a aconseguir-ho, s’articula en una successió de moments en què temps, documents, objectes i imatges establixen ressonàncies que desborden la linealitat del relat històric.