«File Genesis» es concep com un conjunt de peces multimèdia unides per un eix principal, el significat del digital.

La proposta parteix de la reflexió primigènia sobre l’origen de la imatge en la cultura i societat, i sobre com des del digital s’estan tornant a establir les bases d’aquest imaginari col·lectiu construït per la imatge.

En una societat tecnologicodependent, en què es donen per assentades les veritats emeses pel digital i la pantalla, Solimán López desenvolupa un discurs pragmàtic sobre el que significa la imatge, la veritat intrínseca a aquesta, en tant que representació, i la mentira implícita en el digital, com a interpretació tecnològica de dades que són mostrades a través d’interfícies.

L’artista desenvolupa una sèrie de peces en què es posa en tela de judici aquesta veritat-mentira de la imatge contemporània, tocant de manera directa factors com la identitat cultural, social i religiosa, la iconografia, la ciència, la comunicació i el llenguatge.

La mostra té com a eix principal la instal·lació que dóna nom a l’exposició, «File Genesis», concebuda com una fàbrica de creació d’arxius digitals per mitjà del motor de renderitzatge del programari Blender, que ha sigut reprogramat per a extraure les dades imprescindibles en la configuració de la imatge digital, i que són mostrats a través d’una visualització de dades (visual data) i diferents dispositius perifèrics de reproducció d’imatge.

Aquestes imatges, que van construint-se en temps real durant la duració de l’exposició, ens parlen sobre diferents orígens (gènesi), tant de la humanitat com a espècie, com de la seua pròpia cultura basada en la imatge, amb totes les seues mitologies i simbologies, que són emmagatzemades en sis escultures de marbre que funcionen com a temples de la imatge digital. L’espectador veu la gènesi dels arxius digitals.

En Fisher Price, moltes pantalles representen un peix digital que ha sigut peix per les xarxes contemporànies. Una al·lusió directa a la mentida del digital, en la qual la imatge mostrada en pantalla és una mera representació d’allò que dóna vida a tot el digital, la dada. L’artista utilitza elements com la xarxa, la pesca o el peix per a parlar-nos del líquid digital, la memòria a curt termini i la superpoblació d’imatge digital i la seua falsa representació, dependent de la mateixa tecnologia. La instal·lació es completa amb un missatge interactiu que pot ser visitat per l’espectador a través del seu dispositiu mòbil descarregant un contingut digital.

El muntatge és completat amb peces més xicotetes, com Red cloth, en la qual se’ns presenta el dubte sobre la veritat de la representació digital a través d’un vídeo i un fragment de tela roja. L’obra interpel·la directament la intel·ligència de l’espectador en la seua percepció sobre la realitat, i estableix un vincle confús entre la realitat i realitat virtual, de la qual l’artista no dóna cap pista.

Entre aquestes peces, l’artista ha disposat diferents sorpreses de xicotet format que construeixen el relat global i que s’estableixen com a xicotets senyals i artificis que accentuen el concepte general de l’exposició. La veritat en la imatge digital. La veritat en la percepció de la imatge del nostre temps.