Conformat en 1990, el LABORATORI DE LLUM va ser el primer grup d’investigació vinculat a una facultat de Belles Arts en una universitat espanyola. Era un moment de transformació de la cultura analògica a la digital, on es produïen desplaçaments entre les nocions de biblioteca i arxiu, d’original i còpia, d’espectadora i usuària, així com un canvi de sentit en termes com autoria, col·laboració o equip.

Centrat en la hibridació d’art, ciència i tecnologia, i en obrir noves vies en el desenvolupament de la investigació en producció artística, el programa del LABOLUZ, com es conegut col·loquialment, planteja una investigació basada en la pràctica, l’atenció al procés i el treball interdisciplinari, alhora que manté picades d’ullet conceptuals amb artistes contemporanis i de les avantguardes històriques. Una investigació en art i per a l’art en què destaca el paper de les tecnologies de la imatge i el so, així com el qüestionament de la percepció i la llum. La introducció de dispositius tecnològics en les obres permet desenvolupar la noció d’interactivitat, en què la relació del públic amb els dispositius tècnics transforma els processos de desenvolupament de les obres. Sense les persones, estes peces no deixarien de ser buit, paret blanca il·luminada o estrany escenari vacu.

El LABORATORI DE LLUM entén l’art com un mitjà de coneixement híbrid, vinculat a tot allò que té a veure amb el ser (persona,
ciutadania, entorns urbans, rurals o naturals) des de múltiples enfocaments (antropològics, ecològics, psicològics, sociològics,
urbanístics, filosòfics o polítics), i amb les maneres d’imaginar eixos mons del ser (artesanals, tècniques, científiques,  tecnològiques o simbòliques i, sovint, un encreuament de diverses maneres de fer). L’exposició pertany a la convocatòria  Trajectòries 2023-2025.