Des de 1947, un comité d’investigadors associats a la Harris School of Public Policy de la Universitat de Chicago, publiquen periòdicament el Bulletin of the Atomic Scientists  on mantenen en funcionament un rellotge simbòlic que marca nostra aproximació a la fi del món.

El passat 26 de gener del 2017, i després de l’anàlisi d’una sèrie d’esdeveniments, com el nou rumb polític nord-americà o el reconeixement d’una nova era geològica, el títol de l’últim informe publicat era… ‘Dos minuts i mig per a la mitjana nit’.

A partir d’este fet Ángel Masip presenta en el Centre del Carme un museu apocalíptic (construït a partir del que es trobaria de la nostra civilització) en el que analitzar com construïm la nostra història, no de forma ortodoxa, però si posant en tela de juí els criteris polítics o econòmics sobre els quals l’hem erigit.

El projecte de Ángel Masip crea una ficció per a comprendre el que la realitat de vegades, amb el seu excés de veracitat, no aconseguix explicar: quines són les possibilitats d’elaborar una arqueologia de la societat del present? I com la ruptura amb els paradigmes d’una herència cultural en crisi, ens fan pensar en un futur des de les ruïnes del present.

Desbordant les fronteres de l’espai formal de l’exposició Masip fa una volta de femella a la museografia tradicional i crea una instal·lació / artefacte de 17 metres que travessa els murs de la sala d’exposicions. Este artefacte mostra, a manera de museu apocalíptic, les restes de la nostra civilització.

En l’exposició els elements pròpiament expositius es presenten de forma alterada, deixant nues les parets i sense il·luminació vertical. Els objectes es presenten en una vitrina molt personal on hi ha peces que no estan o es troben amagades. El valor de l’estètic es posa en dubte quan les obres d’art se substituïxen per objectes de rebuig o plantes seques.

Segons l’artista “es tracta d’una desconstrucció de la nostra cultura per a analitzar com construïm la nostra història”. Masip hi ha assenyalat que “açò es pot vincular també a un altre concepte i és com percebem la naturalesa, què és el natural o artificiós”.

Una de les característiques més recognoscibles en l’obra de l’artista alacantí és el seu interés per aquells llocs que ell denomina “intersticials”, en els afores de la ciutat: descampats, ruïnes. “Llocs on eixa part de nosaltres es descontrola i apareix tot allò que rebutgem, peces que estan per davall en la nostra escala de valors, què passaria si en el futur eixos objectes foren els que ens representen com a civilització?”.

Aparentment, la humanitat camina cap a la tragèdia de la incertesa i tal vegada no hauríem de tindre por del futur…perquè ja vam estar allí.