Des dels anys 90 del segle passat, la producció i circulació de pornografia ha experimentat una transició de suports materials a suports digitals. Quan la imatge pornogràfica s’inscrivia en suports físics (revistes, films, cassets VHS), la materialitat d’aquesta imatge coincidia indicialment o analògicament amb la materialitat d’allò que es representa: cossos i actes sexuats/sexuals. Però hui, quan quasi la totalitat del porno es produeix o circula hegemònicament en el registre informàtic d’Internet, podria ocórrer que la velocitat i el fulgor interactiu de les pantalles ens faça perdre de vista les condicions -encara- materials d’aquesta producció de la imatge sexual […]

Per aquest motiu la insistència d’Andrea Corrales en la “dimensió material de la imatge pornogràfica” pren la forma d’una resistència activa contra aquest oblit possible, virtual. M’atreveria a descriure aquesta exposició com un projecte de pornografia aneconòmica, que no és del tot postporno ni molt menys antiporno, sinó un intent d’interrupció als fluxos de la pornomercaderia d’Internet, des del lloc –sempre compromés– de la dissidència sexual.

Felipe Rivas San Martín