Exposicions

34 IL·LUSTRES PER 34 IL·LUSTRATS

Escultura

 

Dates: 9 de juliol al 13 de setembre de 2026

Artistes: Adrián Bago, Soledad Bardají, Mik Baro, Jordi Bayarri, Sergio Bleda, Canya, Fedde Carroza, Nacho Casanova, Julia Cejas, Rosa Deltoro, Cristina Durán, Carla Fuentes, Iván García Aguado, Manel Gimeno, Esteban Hernández, María Herreros, Mai Hidalgo, Ladislao Kubala, Javier Lacasta Llácer, Leviathan, Sergio Meliá, César Moragues, Amélia Navarro, Beatriz Quesada, Paco Ramos, Don Rogelio J., Josep Rural, Raúl Salazar, César Sebastián, Karme Soriano, Marta Torres, Txemacantropus, Max Vento i Luis Armand Villalba

Lloc: Centre del Carme. Sala Contraforts

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Produeix: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Comissariat: Catalina Martín

L’exposició ’34 Il.lustres x 34 Il.lustrats’ ret homenatge, en esta ocasió,  a escultors valencians contemporanis mitjançant un projecte que recupera i reconeix figures clau de l’escultura des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. A través de la mirada d’il·lustradors contemporanis, que reinterpreten els escultors a partir de la seua sensibilitat i codis gràfics personals, la mostra revisita creadors que van participar activament en l’evolució del llenguatge escultòric, mantenint un equilibri entre la tradició de l’ofici i l’obertura a noves maneres d’entendre l’espai, la matèria i la forma.

El recorregut expositiu reflectix la tensió pròpia del segle XX entre la pervivència de models acadèmics —centrats en la figuració, la imatgeria religiosa i el monument públic— i la incorporació progressiva de llenguatges moderns que van transformar la noció de volum i la seua relació amb l’entorn. Els artistes reunits mostren respostes diverses envers la modernitat: des de la continuïtat de les tradicions clàssiques i mediterrànies fins a l’exploració de l’abstracció, la síntesi formal i la dimensió estructural de l’escultura.

Moltes d’estes trajectòries compartixen vincles amb l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, així com tallers artesanals i estades en centres europeus com Roma o París. Així mateix, esdeveniments històrics com la Guerra Civil i la postguerra van condicionar profundament el seu desenrotllament.

L’exposició permet comprendre l’evolució cap a una escultura més experimental en què el buit, els materials i la percepció de l’espectador adquirixen protagonisme, establint també un diàleg actual entre il·lustració i escultura que reactualitza el seu llegat.