INAUGURACIÓ ‘QÜESTIÓ DE FE / QÜESTIÓ DE TROS’
+ Trobada-xarrada amb Martin Llavaneras
1º Moment del cicle ‘Totalitat i infinit. Economies de la transferència en un altre(s) temps(s) per a l’art’
Artistes: Felipe Talo, Lucía C Pino, Martin Llavaneras, David Bestué
Data: 4 d’octubre 2018
Horari:
- 18:30 hores – Trobada-xarrada amb Martin Llavaneras
- 20:00 hores – Inauguració
Lloc: Centre del Carme. Sala Carlos Pérez
Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
Comissariat: Diana Guijarro Carratalá


‘Totalitat i infinit’ és un projecte d’investigació curatorial que planteja la idea d’exposició artística com un gran acte de transferència, un espai en el qual l’art, els subjectes i les coses es comprometen a intercanviar experiències en una zona de ‘sentiència’. Sota aquest concepte s’estructura una programació expositiva que pretén reflexionar sobre el món que configura la nostra realitat, i arribar a la conclusió que tot l’humà que hi ha en aquest es pot distorsionar, qüestionar i també desarticular fins a l’infinit. El cicle s’estructura en dues exposicions col·lectives i un projecte experimental d’intervencions progressives en l’espai, que, al costat de la programació d’activitats paral·leles, buscaran activar la reflexió crítica i la producció de coneixement divergent en un espai compartit.
La primera exposició d’aquest cicle serà ‘Qüestió de fe / Qüestió de tros’, que s’inaugura el 4 d’octubre en el Centre del Carme. La mostra acull diferents formes de producció artística, centrant-se en quatre artistes per a construir un lloc en el qual tornar a insistir sobre el valor de la deformació com a camí cap a altres conjuncions possibles.
Trobada-xarrada amb Martin Llavaneras
Dins de l’acte d’inauguració l’artista Martin Llavaneras ens proposa una trobada on parlar de la recol·lecció de material vegetal danyat biològicament per insectes, cucs i fongs. Però, principalment, parlarem del vertigen d’abandonar la reflexió per a accedir a un ‘fer’ conglomerant. Del ‘procés’ com a col·lapse de la informació. De la necessitat d’‘òrgans’ (i reorganitzar-se) per a filtrar, descompondre i abonar els continguts representacionals. Del ‘fer’ i l’‘anar fent’ en escultura com a procés crític i plàstic entorn del pensament.

