Vivim gran part del temps en el que podria denominar-se un estat mental, lligant caps amb el passat o projectant-nos cap al futur. L’acte reflexiu ocupa un lloc predilecte des d’una tradició filosòfica occidental profundament arrelada. Ens entenem, abans de res, com a consciència de l’ésser individual. La màxima cartesiana ‘pense, per tant existisc’ condensa a la perfecció aquest ideari: el pensament és la nostra essència, la base de la raó com a mètode de coneixement primordial i accés a la interioritat on trobar-se a un mateix.