El último (Der letzte Mann, F. W. Murnau, Alemanya, 1924, 77’)

Direcció: F. W. Murnau. Guió: Carl Mayer. Fotografia: Karl Freund. Muntatge: Elfriede Böttrich. Intèrprets: Emil Jannings, Maly Delschaft, Max Hiller, Emilie Kurz, Hans Unterkircher, Olaf Storm, Hermann Vallentin, Georg John, Emmy Wyda.

Sinopsi: El porter d’un luxós hotel, un ancià orgullós del seu treball i respectat per tots, és bruscament degradat a mosso dels lavabos. Privat del seu antic treball i de l’uniforme que l’identifica, intenta ocultar la seua nova condició, però la seua vida es va desintegrant lentament.

Aquest eloqüent relat entorn de la pèrdua d’identitat i vergonya d’un home vell relegat en el seu treball a les tasques més invisibles constitueix un dels títols més innovadors de F. W. Murnau, director de d’altres obres mestres com Nosferatu, el vampir, Alba o Tabú. Inclosa sovint en les llistes de millors pel·lícules de tots els temps, L’últim destaca per la concepció d’una càmera en constant moviment, “desencadenada”, que a penes necessita recórrer a intertítulos per a fer comprensible el seu argument i demostra l’enlluernadora expressivitat visual aconseguida pel cinema al final de la seua etapa silent.