TANDEM (1987). Direcció: Patrice Leconte / Producció: Philippe Carcassonne i René Cleitman / Guió: Patrick Dewolf i Patrice Leconte. / Música: François Bernheim / Fotografia: Denis Lenoir / Muntatge: Joëlle Hache. Repartiment: Gérard Jugnot, Jean Rochefort, Sylvie Granotier, Julie Jézéquel, Jean-Claude Dreyfus, Marie Pillet, Albert Delpy, Gabriel Gobin, Jacques Rousselot, Pierre-François Dumeniaud, Ged Marlon, Françoise Baut, Eric Bérenger, Philippe Dormoy, Maryline Even, Catherine Ferrière, Richard Fiardo, Nathalie Frémont, Gilles Guillot, Sylvie Herbert; François Jousseaume. // França // 86 min.

Tandem va suposar el descobriment sorprenent per part de la crítica d’un autor amb veu pròpia, Patrice Leconte, que fins aleshores no passava de ser un cineasta comercial especialista en comèdies i pel·lícules d’acció. Aquesta road movie d’aires clarament quixotescos oculta la seua història íntima tan subtilment que no tots els espectadors la perceben. En les capes externes del film gaudim d’un argument deliciós i amarg; en les més profundes, d’una història d’amor entre homes que, per descomptat, també palpitava en la ploma complexa de Cervantes. La primera seqüència no narrativa descriu perfectament què és exactament i visualment això que anomenem cinema. Tota una revelació que ací confirmarien les estrenes de Monsieur Hire i El marido de la peluquera.