Arribem a Jerusalem a la nit. Els carrers estaven buits de turistes però en les places es podien veure grups de soldats, joves tots, homes i dones, sopant en silenci a la terrassa d’un bar. Enfront del mur de les lamentacions només quedaven uns quants fidels balancejant-se avant i arrere per a memoritzar les paraules de les escriptures. Del desert el vent venia carregat d’arena, el cel de color porpra. Als carrers pujava el ressò de les pregàries, i en els altaveus dels minarets el Adhan. Un caminava per eixa ciutat com en un somni, amb cura de no #entropessar ni trencar res per a no despertar. A Jerusalem se sent un embolicat en una pau inquietant. Molt semblant a la sensació de calma que es viu just abans de la tempesta. Esta és la imatge amb la qual comencem el nostre viatge, la d’un estat d’alerta, de “serenitat activa” com diria Julián Marías.

Concepte i adreça: / Amb i en col·laboració amb: Shreyashee Nag / Música: Jorge dona Rocha / Veu: Jorge dona Rocha i Shreyashee Nag / Estilisme: Shreyashee Nag i Gaston Core / Realització de vestuari: Christian Rubio / Luces: Manuel Ordenavia / Assistent d’adreça: Alice Brazzit / Producció: Mayte Luque / Video i foto: Alice Brazzit / Projecte realitzat en residència en Nupura Danse Center / Amb el suport de CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa) / Agraïments: Equip tècnic del Teatre Principal de Terrassa, Giulia Poltronieri, Nicol Yao Dapré, Mario R. Ros