Quan en el primer colp de manovella els germans Lumière van immortalitzar la façana de la seua fàbrica, probablement ignoraven que un regiment de somiadors secundaria els seus treballadors anònims. Si alguna cosa va aconseguir l’art cinematogràfic va ser precisament identificar-nos, traslladar la nostra ment a les peripècies dels seus atractius herois i, amb això, va potenciar la nostra imaginació somiadora.

Però, a quins somiadors es refereix el lema de la ix edició? Doncs a tots aquells que no van deixar escapar la seua joventut i que van mantenir la utopia que la seua existència real no diferiria de la somiada. Descartem somiadors a temps parcial i donem protagonisme a aquests bojos despreocupats, divertits i insensats, que encara no han caigut en el laberint de la lògica. Perquè posats a somiar fem-ho en veu alta i sense traves, perquè no existeix cap presó ni tragèdia personal de la qual no ens puguem evadir amb aquesta força onírica que, més o menys, tots gaudim.