PANE E TULIPANI / PA I TULIPES (1999): Direcció: Silvio Soldini. Producción: Zurab Chkheidze & G. Gvenetadze. Guió: Silvio Soldini y Doriana Leondeff. Música: Giovanni Venosta. Só: Maurizio Argentieri. Fotografia: Luca Bigazzi. Montaje: Carlotta Cristiani. Con Licia Maglietta, Bruno Ganz, Giuseppe Battiston, Antonio Catania, Marina Massironi, Felice Andreasi, Vitalba Andrea, Tatiana Lepore, Daniela Piperno, Tiziano Cucchiarelli, Matteo Febo, Lina Bernardi, Mauro Marino, Antonia Miccoli & Fausto Russo Alesi. Italia-Suiza.111 min.

En el seu quart llargmetratge, Silvio Soldini continua sent fidel a un dels seus temes favorits: aqueixa  patologia generada per la “societat del benestar” que encoratja la temptació de canviar de vida. Pane e tulipani comença amb una classe d’història en la qual s’enalteix Itàlia com a bressol de la civilització. Un discurs que, durant i després, s’interromp amb la sorna llatina, el crit delirant i operístic d’un personatge antipàtic, clàssic de la comèdia italiana, que planteja, evidentment, la fugida… Un impuls que el seu protagonista segueix de manera inconscient, convertint-se en una heroina accidental que va enllaçant aventures a partir de les seues ensopegades. Pane e tulipani va arrasar en tota Europa i altres països del món. El cèlebre crític de Chicago, Roger Ebert, va dir d’ella: “Els italians diuen que aquesta és la seua pel·lícula favorita en anys. No els falta raó”.