• El Centre Cultural Las Cigarreras acull la trobada “Alicante Capital Animal” amb més de 300 obres de 73 artistes i activistes
• Organitzat pel Consorci de Museus en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant, “Alacant Capital Animal” ocupa la caixa blanca del centre cultural a favor dels drets dels animals

Alacant (24/10/2018). La injustícia comesa sobre els altres animals, el patiment que els infligeixen els humans, ha entrat per primera vegada, a través del projecte Capital Animal, en les institucions artístiques. L’exposició més gran contra el maltractament animal arriba a Alacant per mitjà d’“Alicante Capital Animal”, una mostra que ja ocupa la caixa blanca del Centre Cultural Las Cigarreras i en la qual es poden veure més de 300 obres de 73 artistes i activistes, fins al 9 de desembre.

L’exposició ha sigut presentada este matí pel director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, María Dolores Padilla, la comissària de la mostra, Ángela Molina, a més d’alguns dels artistes que formen part de la mostra. A la presentació ha assistit així mateix el director territorial de Presidència de la Generalitat, Esteban Vallejo.

Pérez Pont ha destacat “el treball i el compromís dels més de 70 artistes per tirar avant aquesta exposició, en defensa dels drets dels animals” i ha afegit que “l’exposició uneix sensibilitat i art mostrant algunes de les circumstàncies de maltractament més habituals com la ramaderia intensiva, l’alimentació, els espectacles amb animals, la caça o l’abandó, situacions que ens condueixen a la reflexió sense deixar de llançar un missatge positiu d’amor cap als animals”.

El director del Consorci de Museus ha destacat així mateix “la qualitat de les obres i el moviment tan important que s’ha generat des de l’àmbit cultural per aquesta causa, un moviment que a València, al Centre del Carme, va convertir aquesta exposició en una de les més visitades amb més de 50.000 visitants”.

L’any 2016 va nàixer a Madrid Capital Animal: una plataforma d’activisme cultural, plural i solidària que, amb la col·laboració d’institucions, artistes, pensadors i activistes, va crear un esdeveniment cultural contra el maltractament animal.

Capital Animal va traslladar per primera vegada el debat animalista a les institucions artístiques. Primer a Madrid, després en València, Mèxic, Bogotà i ara a Alacant, incorporant cada vegada més artistes i activistes de l’àmbit geogràfic. Per mitjà de l’art i de la cultura s’ha formulat una crítica a un sistema, antropocentrista i carnista, que regeix el món contemporani. Inspirat en el moviment d’alliberament animal, Capital Animal defensa la creació artística i cultural com a poder transformador de la societat a què s’adreça.

La comissària de la mostra ha assenyalat que “l’exposició col·lectiva “Alicante Capital Animal” és un al·legat contra qualsevol tipus de violència infligida als animals. Volem manifestar la situació, desesperant i cruel, en què viuen i moren”.

Més de 300 obres de 73 artistes i activistes

En l’exposició “Alicante Capital Animal” s’ha plantejat un recorregut expositiu plural amb propostes la funció de les quals és informar, sensibilitzar i conscienciar la ciutadania sobre problemàtiques de profunda importància en la vida dels animals. L’exposició hibrida diferents disciplines i llenguatges, de manera que artistes i activistes dialoguen per a aconseguir ampliar la visió que tenim de la nostra relació amb els animals no humans.

El recorregut expositiu comença amb un homenatge als animals, els retrats del qual omplin una paret configurada com un gabinet de curiositats; es crea així un espai antiespecista on el centre de la mirada és exclusivament per a elles i ells. Apologia i celebració de la biodiversitat.

Enfront d’aquesta paret l’artista Ruth Gómez exposa la gran instal·lació (‘site-specific’) ‘Estampida’, que representa el caos produït en l’instant precís d’un canvi, la reacció davant d’una situació de pressió en forma de decisió radical i la força que es genera per mitjà del moviment. Invita, mitjançant l’agitació de la imatge, a l’avanç cap als drets dels animals.

L’obra de l’artista Chema López, ‘Otro factor de la evolución’, ens enfronta a un plantejament vital: Què passa si substituïm el denominat darwinisme social, que justifica les desigualtats socials i les lluites de poder, per l’anomenada llei del “suport mutu”? Llavors, i com postula Kropotkin, la competència no seria l’autèntic motor de l’evolució, sinó que seria la cooperació. Per a documentar el “mutualisme”, Chema López ens mostra el ‘Pájaro fluvial junto al cocodrilo’, en el que seria una relació de respecte i interés mutu que beneficia les dues parts i fa de la convivència un acte d’intel·ligència.

Les obres de Robert Rauschenberg, ‘Zoològics humans’ i ‘Community Copy Art’, creen un tríptic de situacions històriques en què els éssers humans s’han enfrontat al sistema a fi de provocar un avanç o canvi cap a un món sostenible i just.

A partir d’aquest posicionament, l’exposició entra en un discurs reivindicatiu, solidari i empàtic, i mostra en el seu recorregut fragments d’una realitat insostenible com ho és el maltractament animal, abordat per l’artista Paco Catalán en totes les seues facetes amb les 240 vinyetes mostrades en l’exposició. Un treball activista i solidari de caràcter únic.

La resta de l’espai expositiu està dividit en cinc sales temàtiques en què es poden mirar de front situacions concretes de la vida dels animals en què, d’una manera o d’una altra, estem implicats i de les quals som còmplices en silenci (caça, zoològics, escorxadors, cosificació i animals domèstics).

En totes aquestes situacions normalitzades, els animals són tractats com un recurs disponible per a l’explotació per part dels éssers humans. No obstant això, junt amb les imatges dels artistes s’alça la veu dels i de les activistes que amb el seu treball de denúncia contribueixen al fet que es done visibilitat a allò que la indústria i el sistema volen ocultar.

“Un ampli sector de la comunitat científica ja els considera éssers ‘sentints’, que tenen consciència, sensibilitat i emocions igual que nosaltres, però els tractem com a esclaus i els sotmetem a nivells de tortura que per a la majoria de la societat són realitats invisibles, ocultes darrere dels murs dels espais d’explotació, o realitats quotidianes consentides per les lleis”, ha manifestat Ángela Molina.

Obres d’artistes alacantins

Entre els artistes participants en la mostra destaquen les peces dels artistes alacantins Jesús Zuazo, “Serie Esclavo” (1989), que exemplifica comportaments que han sigut habituals al nostre país fins fa no molts anys. La utilització d’animals per a números circenses de carrer com a mitjà de vida és una més de les formes de maltractament animal que l’ésser humà ha estat duent a terme des de fa milers d’anys.

Per la seua banda, Pepe Calvo, en la seua sèrie “Tierra oscura” (2014-2015), aposta per desarmar la vida, un al·legat contra qualsevol tipus d’ús de les armes i condemna la mort que provoquen.

L’obra de Ricardo Cases ‘La caza del lobo congelado’ (2009) és un treball fotogràfic entorn de l’activitat cinegètica (caça), guardonat per la Comunitat de Madrid amb el premi de la cultura 2017 en la modalitat de fotografia.

La peça de Pau Sanz, ‘Pato’ (2018), és un exemple del seu estil personal (pinta només amb blau, rosa, groc i un delicat traç negre). En les seues representacions podem veure retrats de persones del seu entorn o animals, en igualtat.

L’artista Verónica Perales, resident a Alacant, està present en l’exposició amb dues obres titulades ‘Grandes simios en positivo’. Des d’un punt de vista ecofeminista, l’artista fa una reflexió sobre la maternitat en captivitat.

L’exposició dona compte així mateix del treball de la Societat Protectora d’Animals i Ambiental d’Ibi, amb la creació de l’alberg d’animals abandonats San Antonio Abad, fa 14 anys; així com del Proyecto CES Aspe, amb les colònies felines de la ciutat.

DESCÀRREGA D’IMATGES ACÍ