Un cos només pot jugar a transformar-se, però molts cossos junts poden transformar un espai sencer. Podem imaginar com les formigues dibuixen camins en el sòl, les oques naveguen acompanyats o les papallones dansen entre si quan volen.

Este trimestre posem el cos per davant: entrem a les sales caminant junts, respirant al mateix ritme i inventant accions que només existeixen perquè les fem al mateix temps. Una performance col·lectiva per a trobar-se a través del moviment: escoltar el pas de qui tenim al costat, esperar, deixar-se portar i sostindre’s. Així, de sala en sala, el grup va deixant una emprempta viva en el museu, un rastre corporal que demostra que l’arquitectura també s’habita, es juga i se sent a través del gest col·lectiu.