• ‘Life in Dailyland’ ret homenatge a l’artista valencià mort en 2017 a través de més de 160 obres, entre elles tres sèries inèdites
• L’exposició reunix l’humor àcid i mordaç de l’artista a través dels seus símbols, els seus cactus, flames, conills i calaveres i sèries més conegudes dins de l’art pop i del surrealisme

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) recrea l’univers creatiu de Joan Verdú en ‘Life in Dailyland’, la major mostra dedicada a la icona de l’art pop valencià, des de la seua defunció en 2017.

Autodenominat com a “fill del pop’’ i ‘’net del surrealisme’’, Joan Verdú (1959, Alzira – 2017, Alginet) és un dels artistes contemporanis més rellevants i prolífics del territori valencià.

Composta per més de 160 obres, l’exposició, que es podrà veure fins a gener de 2027, reunix l’humor àcid i mordaç de l’artista a través dels seus símbols (els seus cactus, flames, conills i calaveres) i sèries més conegudes, representatives de l’art pop i del surrealisme, al costat d’altres peces i sèries inèdites.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha presentat este matí la mostra acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda i pel comissari de la mostra i fill de l’artista, Tomás Verdú.

Alonso ha destacat que “Verdú va crear un llenguatge propi, associat a l’art pop i al surrealisme, carregat de sentit de l’humor i de la sàtira característica d’una ment única que va saber connectar amb els públics i que hui dia el continua fent”.

Per la seua part Bugeda ha recordat que “Verdú va formar part de la moguda valenciana, un moviment cultural que actualment es reivindica com un moment històric que va marcar el camí a la modernitat en diferents àmbits i especialment en el de la il·lustració i el disseny gràfic”.

Segons el comissari de l’exposició “l’humor àcid i mordaç de Joan Verdú travessa la seua obra assentada en l’art pop i en una simbologia pròpia. Els seus jocs de paraules i de sentit poètic s’entrellacen amb la imatge i la pervertixen” i ha afegit que “en cada etapa de la seua carrera es manifesta una exploració incessant, un joc sense por del fracàs, divertit, que com a través dels ulls d’un xiquet, sobrepassa constantment els límits perquè precisament els desconeix. O no li interessa conéixer-los”.

En 2017, poc abans de la seua mort, Joan Verdú va deixar un escrit descrivint un lloc imaginari anomenat ‘Dailyland’.

“Joan Verdú informa que, d’ara en avant totes les obres pictòriques, gràfiques, fotogràfiques, videogràfiques, cinematogràfiques, literàries, periodístiques i editorials passades i futures, obra del mateix o de Rosette Vertu, Walter Egon, del Sr. Ferrer i de Jack Greenmore de Silver Dust, pertanyeran a l’àmbit de Dailyland” va escriure l’artista.

Rosette Vertu, Walter Egon, del Sr. Ferrer i de Jack Greenmore de Silver Dust no eren més que els seus propis personatges o alter ego pel que este escrit és una mostra de les reflexions a través d’entrevistes o converses que l’artista mantenia amb si mateix i on va deixar plasmat un pensament únic, el qual tracta de reproduir també esta mostra.

“Així mateix, en Dailyland no s’ha trobat una diferència entre conscient i inconscient” i afig sobre els seus habitants que “són exploradors recol·lectors i artistes, hi ha a penes activitat empresarial excepte diverses agències de publicitat que s’anuncien a si mateixes”.

Amb este missatge arranca una exposició que busca convertir l’experiència del visitant en un viatge guiat pel propi artista, les seues idees, símbols i personatges. Precisament la primera sala està coronada per un autoretrat vestit d’astronauta com a targeta de benvinguda a l’univers Verdú. Al costat d’ella es mostren les seues sèries d’escales i finestres ‘Simple images’ i ‘Complex Words’ tan representatives del seu llenguatge iconogràfic i que simbolitzen segons el seu comissari “eixe ascens a l’univers Dailyland”.

A continuació, la mostra oferix un homenatge a la seua obra més pop, entre els anys 89 i 95. Un mosaic convertit en una espècie de Times Square de Dailyland arreplega les seues sèries dedicades a les marques publicitàries i a la societat de consum, un vessant que mai va abandonar amb obres també en 2015 i 2017.

Enfront d’eixe mosaic s’exhibix la serie “Paisatges, platges i tanques” on apareixen per primera vegada els personatges que el van acompanyar al llarg de la seua trajectòria: els seus cactus, flames, conills, calaveres, àngels i dimonis, símbols que ell va incorporant al llenguatge pop.

L’univers pictòric de Joan Verdú no podria entendre’s sense els seus escrits. “De 1998 a 2015 va col·laborar amb una columna en el diari Llevant EVM que hem tractat de reproduir en l’exposició amb els textos escrits de pròpia mà, incloent-hi les seues esborradures o notes al marge. Mostrar el seu pensament i el seu mode de treballar era un altre dels nostres objectius, per això hem inclòs esbossos, o maquetes i com a broma també els seus objectes “robats”, objectes fetitxe sense cap valor econòmic, associats a l’àmbit de la publicitat o el màrqueting”.

El muntatge expositiu, dissenyat a mode de laberint, oferix un itinerari tancat amb la intenció de no revelar la imatge de conjunt de tota la mostra. Cada sala és una porta d’entrada a un altre dels seus universos, com en els seus forats negres. Sota el títol ‘Forats’ l’exposició dedica una menció especial a esta sèrie, on destaca una obra escultòrica i interactiva que convida a l’escolta.

Així mateix, l’exposició inclou tres sèries inèdites de diferents èpoques i que l’artista mai va mostrar: ‘Conills’ (2013); ‘Els Blues alegres’ (2002-2003) i ‘Imatges confuses’ (2003) en els quals introduïx elements com “el torito”.

Acomiaden la mostra les seues sèries ‘Icons’ (2014-2016’), ‘Monsters’ (2016-2017) i una obra del seu treball al costat del col·lectiu ‘Caçadores associats’ de 2016, així com la seua sèrie Big Boy (2008), un els seus alter ego, que dona imatge a esta exposició.

“En els quadres anteriors apareixia un personatge al qual jo deia l’home sol. Un home sol en valencià significa tant l’home-sol com l’home que està sol. (…) El poeta Paco Brines em va dir: “Dibuixes com un xiquet”. Llavors vaig decidir transformar a l’home sol en xiquet sol, i a continuació (i ací crec jo que és quan arriba l’art), el vaig associar al BIC BOY, que és la mascota dels bolígrafs, encenedors i tot això. Vaig decidir que en comptes de BIC anava a ser BIG, perquè per a mi els quadres eren Boy In Game” relata Joan Verdú.