• A través de l’escultura, la fotografia i la instal·lació, ‘Un buit a Nova York’ recupera la memòria de centenars de valencians que van emigrar als Estats Units al començament del passat segle
• L’artista remarca el recent reconeixement d’una ‘Little Spain’ al carrer 14 de Nova York, amb arrels valencianes i la famosa València Bakery, els pastissos de la qual apareixen en un videoclip de Bad Bunny

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Un buit a Nova York’, de l’artista Silvia Martí Marí (València, 1966), que explora i reivindica la petjada valenciana a la ciutat nord-americana.

A través de la fotografia, l’escultura, l’arxiu i la instal·lació, la mostra, que podrà visitar-se fins al 6 d’octubre a la sala 1 del centre, recupera la memòria de centenars de valencians que van viatjar als Estats Units durant les primeres dècades del segle XX.

L’exposició ha sigut presentada este dilluns, 5 d’octubre, per la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, i la pròpia artista, Silvia Martí Marí.

Durant la seua intervenció, Alonso ha assenyalat que l’exposició transcendix l’àmbit biogràfic i suposa la recuperació de la memòria col·lectiva per a aproximar-se a un moment poc conegut de la història de la Comunitat Valenciana relacionat amb els moviments migratoris cap als Estats Units i amb l’experiència de les comunitats valencianes establides a Nova York.

En este sentit, per a la secretària autonòmica la mostra “és una oportunitat per a aprofundir en el coneixement de la nostra història, conéixer-nos millor com a societat i reconéixer les nostres arrels, dins i fora de les nostres fronteres, concretament en el continent americà”.

Per part seua, Bugeda ha subratllat l’empremta de tants artistes valencians a Nova York al llarg del temps, dels quals Silvia Martí destaca la trajectòria de Guastavino. L’arquitecte valencià va dissenyar les voltes d’Ellis Island, la històrica estació d’entrada per a milions d’immigrants que arribaven als Estats Units, molts d’ells valencians.

L’obra de Silvia Martí Marí ha explorat, de forma continuada, les relacions entre memòria, matèria i territori. En este projecte, la investigació partix d’una història vinculada directament a la pròpia artista. La defunció de la seua tia Margarita Catalina Ripoll Hansen, última representant d’una branca familiar establida a Nova York des de 1916, constituïx el punt de partida d’un treball que connecta la memòria personal amb la col·lectiva.

El títol de la mostra al·ludix tant a eixa absència íntima com a la d’una memòria col·lectiva a penes comptada. Des d’eixa doble absència, l’artista proposa una mirada a la història que mantinga obertes les preguntes que encara ens vinculen amb ella, responent a una necessitat de reparació, al desig d’honrar eixa memòria i, també, de contribuir a la seua sanació.

Lluny de plantejar una reconstrucció històrica exhaustiva, ‘Un buit a Nova York’ no aspira a recuperar una totalitat perduda, sinó a treballar amb les llacunes, els silencis i les discontinuïtats que tota memòria familiar conté.

En este recorregut, adquirix una gran rellevància la materialitat dels objectes. Els records es convertixen en obres d’art, els objectes heretats adquirixen una dimensió escultòrica i els gestos de cura, reparació o conservació es transformen en maneres de produir sentit.

No obstant això, el treball de Silvia no part únicament de l’arxiu de l’heretat sinó també de la investigació, de l’escolta (l’artista ha contactat amb altres emigrants) i de la pròpia experiència.

“Durant la meua última estada d’investigació en 2024 vaig tornar a recórrer molts dels itineraris que havia compartit amb la meua tia Margarita. Abans de convertir-se en escultures, fotografies o instal·lacions, moltes de les obres comencen sent una experiència física en l’espai”, ha explicat la creadora.

Una ‘Little Spain’ a Nova York i una pastisseria valenciana amb Bad Bunny

La primera de les sales se centra en la memòria familiar de l’artista, mentres que la segona amplia eixa experiència cap a una dimensió col·lectiva.

Els elements típics o fotografies recognoscibles com el Sky Line de Nova York han sigut intervinguts per la mirada o el record dels valencians, aportant nous significats. “Apareixen símbols com el torró, que tantes vegades va creuar l’oceà enviat pels familiars, l’obra de Guastavino o els cabassos de palma, són maneres de descobrir la ciutat des d’un altre lloc” explica l’artista qui assenyala que “per a mi en esta història són tan importants els que es van, com els que es queden, els que tornen i els que no”.

Entre els descobriments que revela esta investigació destaquen obres com les dedicades a la Nacional o a la València Bakery, dos símbols que van nàixer en aquella època i que hui dia continuen existint.

La Nacional va funcionar durant dècades com una cooperativa de suport als nous emigrants vinguts d’Espanya. Hui dia és un restaurant que continua funcionant com a lloc de reunió. Gràcies a la Nacional, Silvia Martí acosta amb la seua exposició el recent reconeixement per part de les autoritats neoyorkinas de l’existència d’una ‘Little Spain’ en els voltants del carrer 14 de Nova York.

D’altra banda, València Bakery és una pastisseria fundada per immigrants valencians de Tàrbena, poble natal de l’artista. En els anys 50 va arribar a tindre 27 sucursals a Nova York, Nova Jersey i a Puerto Rico i es va anar fent popular entre la comunitat hispana, especialment entre la porto-riquenya. En l’actualitat continua operant amb cinc establiments i ha tornat a acaparar l’atenció quan els seus pastissos personalitzats van aparéixer en el videoclip de ‘Un estiu en NUEVAYoL’, cançó de Bad Bunny.

Entre les obres incloses en l’exposició figura, així mateix, la instal·lació homenatge als 15.700 valencians que van emigrar cap a Amèrica del Nord des de totes les comarques valencianes, i els noms de les quals van quedar registrats en el Great Hall, on es tramitava l’entrada al país a través d’Ellis Island.