El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) dedica el pròxim 8 d’octubre una nova sessió del cicle ‘Encuentros en el Carmen’ a la sala Espiral, referent de l’avantguarda musical i el disseny gràfic durant les dècades de 1980 i 1990.

La trobada, que coincidix amb el 45 aniversari de l’obertura de la sala valenciana, començarà a les 19.00 hores amb una xarrada sobre música i disseny conduïda pel cantant i productor valencià Quique López. En ell participaran Edu Gómez, conegut com Dj Verí durant la seua etapa en Espiral; Dj Greg Esbar; i el col·leccionista i gestor musical Marcos Casañ. La sessió inclourà la reproducció d’alguns dels temes més associats a la trajectòria de la sala, com ‘Dunne’.

La proposta rememorarà la història de la desapareguda sala de L’Eliana, precursora de moviments musicals en els anys 80 i 90, així com del disseny gràfic de cartelleria musical.

Espiral va ser un referent nacional dels sons ‘pop-rock’, ‘post-punk’ i ‘dark wave’, importats de Gran Bretanya i Centreeuropa i, més tard, de la música electrònica i del moviment cultural que es va originar entorn de la coneguda com a ‘Ruta Destroy’.

La proposta inclou una exposició de cartells originals d’Espiral, pertanyents a la col·lecció de la pròpia discoteca i als fons reunits per Marcos Casañ, un dels majors col·leccionistes de cartells musicals d’Europa; així com il·luminació, vídeos i elements gràfics que busquen traslladar als assistents als temps d’auge d’una de les sales més emblemàtiques valencianes.

Porta d’entrada de l’avantguarda musical dels 80

Espiral va obrir les seues portes a l’abril de 1981 a L’Eliana i va romandre oberta fins a 1995. Des de l’inici, va destacar per les seues sessions de dissabte vesprada i nit, liderades pel disyóquey Jesús Brisa, i per albergar concerts de bandes nacionals i internacionals.

En els anys 80 es va convertir en porta d’entrada a Espanya de la música d’avantguarda internacional. Per la seua sala van passar grups com Siouxsie and the Banshees, The Danse Society, Alan Vega (líder i vocalista del duo Suïcide), A Certain Ràtio o The Long Ryders.

Així mateix, Espiral va acollir concerts històrics de grups nacionals de ‘pop-rock’ com a Colps Baixos, Gabinet Caligari, Herois del Silenci, La Unió o Ràdio Futura, sent una de les sales més trencadores i influents de la moguda valenciana. En els anys 90, el seu so va mutar cap a l’electrònica que va definir la ‘Ruta Destroy’ (‘Ruta del Bakalao’) i una decidida aposta per la música ‘underground’.

Els cartells com a icones de modernitat

Espiral va ser una de les sales més prolífiques en cartelleria. Bona part d’estos treballs van ser realitzats per Armando Silvestre i Elisa Ayala, encarregats de donar identitat visual a la discoteca.

El seu estil bevia del disseny gràfic, el còmic valencià i la il·lustració de l’època, utilitzant tècniques manuals com els fotomuntatges o les fotocòpies acolorides. Els seus cartells van ajudar a redefinir l’imaginari visual de la modernitat musical i de la nit valenciana, contribuint a enriquir el disseny gràfic de la Ruta, que en l’actualitat es reivindica com un autèntic moviment cultural i artístic en el qual van participar Quique Company, Paco Bascuñan o Javier Mariscal, entre altres.