El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta la major exposició dedicada al pintor i il·lustrador valencià, José Segrelles amb 155 pintures originals, 60 d’elles inèdites, de temàtica fantàstica, la seua faceta més reconeguda internacionalment.

L’exposició ‘José Segrelles. L’il·lustrador fantàstic’, que es podrà veure fins a gener de 2027, reunix una selecció de la millor producció fantàstica de l’artista que fa un segle va captivar al mercat internacional i que, hui dia, continua sent un referent per als millors il·lustradors i cineastes contemporanis.

La mostra convertix la sala Dormitori del CCCC en un xicotet museu de la imatge fantàstica amb obra de l’artista al costat d’una representació d’imatges d’actualitat, de cinema i il·lustració inspirades en el seu univers creatiu.

Més enllà de la seua influència en ‘El laberint del Faune’ de Guillermo del Bou, o les il·lustracions de John Howe per a ‘El senyor dels anells’, la llista d’autors que han pres a Segrelles com un referent en les seues creacions és molt més extensa. Així ho posa de manifest la investigació realitzada pel nebot-net de l’autor, el comissari i expert en la seua obra, José Enrique Segrelles, qui assenyala també a George Lucas, Steven Spielberg, Peter Jackson o als assessors d’art i dissenyadors de la factoria Disney, en els treballs de la qual ha deixat empremta el pintor d’Albaida.

L’exposició ha sigut presentada este divendres pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, acompanyat pel comissari de la mostra, José Enrique Segrelles.

Segons el director-gerent del CMCV “José Enrique Segrelles porta més de 30 anys estudiant la figura del pintor i gràcies a això hui posem a la disposició del públic més de mig centenar de pintures que mai s’havien exposat i que completen una trajectòria de gran valor per a l’estudi de la seua obra”.

Bugeda ha assenyalat que “esta exposició recorda la dimensió internacional de Segrelles com un dels grans ambaixadors de la pintura valenciana més enllà de les nostres fronteres i la necessitat de continuar estudiant als nostres referents”.

Segons el comissari de la mostra “esta exposició és la revisió definitiva que feia falta de Segrelles i la seua influència en l’art imaginatiu actual” i ha afegit que “la mostra marca un abans i un després en l’estudi de l’artista”.

Una de les peculiaritats de Segrelles és que oferix un recorregut visual pràcticament per totes les categories que els historiadors han anat agrupant dins d’este gènere.

“En l’exposició hem inclòs una selecció de la seua millor obra imaginativa, fent un repàs per la seua faceta macabra, les seues idealitzacions místiques, les seues interpretacions literàries, detenint-nos en les seues fantasies orientals, endinsant-nos en les seues pintures oníriques i misterioses, sentint les seues lúcides visions musicals i sorprenent-nos amb les seues al·lucinacions de ciència-ficció” ha explicat José Enrique Segrelles.

Les peces inèdites, procedents de col·leccions particulars, es corresponen amb les seues grans sèries dedicades a ‘El Quixot’, ‘Les mil i una nits’, ‘La Divina comèdia’ o les seues fantasies macabres.

Al costat d’elles s’exhibix obra prestada per altres museus i institucions públiques com el Museu Reina Sofia de Madrid, el Belles Arts de València (Real Academia de Bellas Artes de San Carlos), de la Diputació de València, de la Col·lecció BBVA, el Museu Municipal Alzira, a més de la Casa-Museu José Segrelles, de la qual es mostren 22 peces.

Destaquen cinc grans obres mestres: ‘Els hipòcrites’ (1928) de La Divina Comèdia que li va valdre la Medalla d’Or en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929; ‘La Tetralogia de Wagner’ (1933); el malson ‘El pot de cristall’ (1926); ‘Els trípodes de La Guerra dels Mons’ (1929) i la sèrie dels Set Pecats Capitals de 1925.

De l’art fantàstic a la ciència-ficció

El recorregut expositiu repassa totes les categories de l’art fantàstic, que es complementen amb frases del propi artista i afirmacions d’altres autors, per a generar una conversa amb els visitants. El material inclòs en les vitrines ajuda a conéixer la influència conceptual que ha suposat per als creadors d’este gènere, des de Frank Frazetta a Guillermo del Bou.

La visita comença amb uns misteriosos monocroms, la majoria de primera època, els seus ensomnis més macabres, que també va utilitzar en algunes creacions místiques.

La següent secció s’endinsa en les interpretacions plàstiques de novel·les èpiques, El Quixot de la Manxa, per a passar a les fantasies orientals, amb un important número de les il·lustracions de ‘Les mil i una nits’.

De l’exòtic al sobrenatural. La dualitat entre el bé i el mal, el cel i l’infern, és recurrent quan dona forma a l’irreal a través dels set pecats capitals o de les aquarel·les sobre La Divina Comèdia. En eixa mateixa línia es troben els deliris onírics representats amb les monstruoses, però delicades, apreciacions dels contes de Poe, Dickens, Verne o Hoffman.

Contínua amb la música. “Ningú com ell ha sabut donar color a les simfonies” ha explicat el comissari”. Estes visions de les composicions de Beethoven o Wagner van arribar a publicar-se en els millors magazins britànics i nord-americans, que van enaltir el seu talent i van encunyar el terme “Segrelles’ blue”. The New York Times va dedicar una pàgina completa, en la seua edició de l’1 de gener de 1928, amb les visions musicals de l’artista valencià.

Finalitza el recorregut la ciència-ficció: les invasions alienígenes sempre el van atraure o els viatges siderals molt en sintonia amb la llavors lluita entre russos i americans per aconseguir la lluna.