El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Traçar-Ordenar-Construir’ un repàs a la trajectòria de l’artista valenciana, Pepa L. Poquet (Vilallonga de la Safor, 1955), que resumix 40 anys de treball explorant la construcció de la imatge.

Des de 1986 fins a l’actualitat, la mostra oferix un recorregut per algunes de les seues creacions més significatives, videoinstal·lacions, fotografia, escultura, pintura o gravat que s’organitzen al voltant de 15 espais creatius, als quals se suma una nova peça, creada exprofeso per a la seua mostra a la Sala Ferreres del CCCC.

L’exposició no es presenta de manera cronològica, sinó que conviuen peces dels seus primers anys amb les més recents, unides per una idea central: què s’amaga darrere de la imatge?

El director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, ha presentat este divendres l’exposició, que es podrà veure fins al 29 de novembre, acompanyat pel curador de la mostra, Antoni Pinent, i l’artista Pepa L. Poquet.

Bugeda ha assenyalat l’oportunitat de “mostrar el treball d’una creadora única i inclassificable pertanyent a una generació de dones artistes que van estudiar en l’antiga facultat de Belles Arts, en el Centre del Carme, i la trajectòria del qual mereix ser reconeguda, estudiada i per descomptat admirada”.

Al llarg de les seues quatre dècades de treball, Pepa L. Poquet ha compaginat la seua labor artística amb la docència, com a professora de la facultat de Belles Arts de la UPV i on ha pertangut al laboratori de llum. Poquet ha desenrotllat nombroses exposicions tant individuals com col·lectives, però esta és la primera exposició retrospectiva que se li dedica i que reivindica el seu treball.

“Pepa L. Poquet més que explorar, reinventa la imatge, la transforma, juga amb ella i la despulla del seu simbolisme, d’eixe culte que hui dia li rendim a la imatge per a mostrar-nos-la en forma d’objecte artístic, però també de memòria”, ha explicat el director del CMCV.

L’obra de Pepa L. Poquet viatja de l’analògic (fotografies, videocreacions en en 8 o 16 mm) al digital (la seua pròpia representació en llenguatge informàtic) i del digital al material retornant la imatge en moviment a la seua matèria primera: bobines de pel·lícules amb els seus fotogrames on la imatge ha sigut fragmentada, esborrada o tallada, reinventada en una nova escultura de grans dimensions, com ocorre en ‘La mosca’ (2026) la seua última creació, que corona la mostra al fons de la sala.

Segons el comissari de la mostra, “en l’obra de Pepa L. Poquet la idea i la matèria estan al mateix nivell, per a ella el suport triat per a la seua representació, ja siga per a una fotografia, un vídeo o una escultura és tan important com l’objecte representat”.

El títol de l’exposició fa referència al seu mode de plantejar el treball. En l’obra de Poquet, la idea precedix sempre a la forma: és el concepte el que troba, de manera intuïtiva, la tècnica, el mitjà i els materials necessaris per a fer-la visible, dotar-la de cos i establir un diàleg amb el potencial espectador, ja que moltes d’elles són obres interactives.

Obres i instal·lacions de caràcter poètic i, a vegades, reivindicatiu que parlen sobre el concepte de temps, de memòria, sobre l’emancipació de la dona o fins i tot peces autobiogràfiques.

La pròpia artista Pepa L. Poquet explica que en observar ara l’exposició sent que sempre ha estat fent el mateix, “fins i tot treballant amb diferents suports em continue sentint pintora” perquè “la paraula crear és molt ambiciosa, pense que jo construïsc coses, d’ací el títol de la mostra”.

Desconstruint la imatge

Dividisca entorn de 15 espais creatius, la mostra arranca amb un preàmbul on es poden veure les seues obres pictòriques dels anys 80 i com la pintura va desapareixent per a deixar passe a una obra més escultòrica i videogràfica. No obstant això, la història de l’art seguix present en moltes de les seues obres, inspirant-se en l’Adán i Eva de Masaccio (1425-1428) per a la seua instal·lació ‘Paradís’, una instal·lació interactiva de 2009 que tracta sobre la igualtat i que s’exhibix de nou renovada i ampliada per al CCCC.

També l’obra de Chardin (1699-1799) és un referent a la sala ‘Després de Chardin’. Per a Pinent “a través de la videoinstal·lació i la llum, ens endinsem en un espai d’immaterialitat on les formes circulars evoquen la naturalesa de l’univers”.

La literatura, el pensament o la seua pròpia autobiografia recorren molts dels seus treballs com en la videoinstal·lació ‘L’escena de la memòria’, on les fotografies familiars es convertixen en obra d’art: una videoinstal·lació interactiva que introduïx també al visitant en una història que parla del desplaçament o immigració en la figura de la dona.