• La mostra reuneix més de 100 obres de premis nacionals i internacionals com Vicent Martínez, Lola Castelló, Nacho Lavernia, Pepe Gimeno, Paco Roca o Bleda i Rosa, junt amb dissenyadors emergents.

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘175 anys al cor de València’, que repassa la història de la Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) des dels seus orígens, en 1844 al Centre del Carme, fins a l’actualitat.

A través de més d’un centenar de peces, l’exposició, produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i la EASD, constituïx una oportunitat per a revisar l’evolució i el llegat del disseny valencià a través dels seus grans fites, tant en l’àmbit del disseny gràfic com de la il·lustració, la joieria, la moda, el disseny de producte, d’interiors o la fotografia.

L’exposició reuneix obra de més de 90 creadors consagrats, entre artistes amb premis nacionals i internacionals com Vicent Martínez, Lola Castelló, Nacho Lavernia o Pepe Gimeno en disseny; Paco Roca en il·lustració; Edu Tarín en joieria; Bleda i Rosa en fotografia o Francis Montesinos en moda, junt amb els treballs de nombroses firmes destacades com Juan Nava, Ibán Ramón o Dídac Ballester i les propostes més recents de dissenyadors emergents com Daniel Redondo.

La mostra ha sigut presentada este dimarts pel director-gerent del CMCV, Nicolás Bugeda; la directora de la EASD, Maribel Curiel; el comissari de la mostra, Oscar Martínez; a més dels dissenyadors Pepe Gimeno, Vicent Martínez, Arturo Catalá, Ibán Ramón, Biel Aliño i Daniel Redondo, entre altres.

L’Escola de Disseny va nàixer en el si de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que tenia la seua seu al Centre del Carme a mitjan segle XIX, quan es crearen els Estudis Elementals de Dibuix, inici del que, amb el pas del temps, acabaria sent l’Escola d’Arts i Oficis, que va romandre ací durant més de cent anys.

Bugeda ha ressaltat que esta exposició “reivindica la importància de les ensenyances artístiques en el seu sentit més ampli, en un espai que mai ha deixat d’estar lligat a la formació, com podem veure en el màster PERMEA, i a les arts en totes les seues manifestacions”.

“Per això, el CCCC havia de ser seu d’esta mostra no sols per formar part de la seua història, sinó també com un lloc que posa en valor totes les arts, incloses aquelles que històricament s’han considerat un art menor”, ha afegit.

Com a exemple, ha destacat les exposicions de fotografia de Chema Madoz, el videoart en les mostres d’Ana Esteve, Circuito Cerrado o Pepe Beas, el disseny de falles de l’il·lustrador Paco Camallonga, totes elles disciplines lligades a la EASD i, finalment, el reconeixement al disseny amb esta mostra.

Per la seua banda, la directora de la EASD ha posat en valor “la importància de l’escola pública” i ha destacat que “totes les peces que es mostren són de l’alumnat que ha passat per l’escola, en un muntatge que no establix jerarquies i que vol destacar tant els treballs dels dissenyadors consagrats com els dels més jóvens”.

Gabinet de meravelles

L’exposició es presenta, segons el seu comissari, “com si es tractara d’un Wunderkammer o gabinet de meravelles”. La mostra s’inicia amb una selecció de peces conservades per l’Associació Cultural de l’Escola de Disseny de València. Entre elles destaquen les portes de l’antiga secretaria de l’Escola, exemple de la millor artesania que combina la talla en fusta i la vidriera, i que van formar part del Centre del Carme.

La segona secció està dedicada al treball d’algunes de les personalitats més rellevants que han passat per les seues aules. Destaquen els tres Premis Nacionals de Disseny (Vicent Martínez i Lola Castelló pel seu treball en Punt Mobles en 1997, Nacho Lavernia en 2012 i Pepe Gimeno en 2020), així com els Premis Nacionals de Còmic i Fotografia de 2008, atorgats a Paco Roca i a María Bleda i José María Rosa, respectivament.

Segons Oscar Martínez, “apareix ací el disseny de producte, potser l’origen últim de l’actual concepte de disseny, amb un protagonisme evident de les cadires, però també exemples de lluminàries, embalatges o la primera màquina de suc Z-100 de Zumex, amb noms com els de Jordi Iranzo, Carlos Tíscar o María Ibor”. Destaca també el treball del creador emergent Daniel Redondo, un prototip de carret-andador que produirà la firma Rolser.

Pel que fa a la joieria, cal recordar que l’Escola va ser pionera a nivell nacional en l’ensenyança superior d’esta disciplina, destacant peces de José Marín, Beatriz Ruiz o Edu Tarín.

L’especialitat de moda està representada per peces de Francis Montesinos, Tonuca Belloch o Eduardo Contreras, entre altres. Pel que fa al disseny d’interiors, es mostren projectes recents com el de Jesús Olavarría i Paula García (Nihil Estudio) per al Roig Arena, junt amb altres exemples de Carmen Baselga, Pepe Cosín, Arturo Catalá, Vicente Navarro o Francisco Sebastián.

El disseny gràfic ha sigut clau en el desenvolupament de la societat durant l’últim mig segle, i en esta exposició hi ha un ampli ventall d’exemples amb marques, cartells, logotips i identitats visuals que configuren un univers iconogràfic reconeixible. Als treballs dels Premis Nacionals s’unixen els de figures reconegudes com Juan Nava, Ibán Ramón o Dídac Ballester.

Des d’alguns dels còmics més exitosos fins a etiquetes de vins populars o pàgines de periòdics de tirada nacional, les il·lustracions de persones formades en la EASD de València sorprenen per la seua vigència. A més de Paco Roca destaquen els treballs de Diego Mir, Paco Tuercas o Lucía Moreno.

La fotografia, la creació audiovisual i el disseny interactiu també tenen el seu paper en esta mostra, amb exemples que abracen totes les possibilitats del mitjà i que han aconseguit reconeixement nacional i internacional, tal com demostren les trajectòries de Jorge López, Biel Aliño, Sergio Belinchón o Eva Máñez.

Finalment, la imatge en moviment en combinació amb el so i els experiments més avançats en relació amb la gràfica interactiva són mostres de com l’Escola abraça el futur. S’hi exhibixen els treballs d’Anna Quiles, Omar Hachemi o David Linuesa junt amb la instal·lació del Màster en Disseny Interactiu.