Indivisibilitat es planteja més com un assaig sonor acústic amb picades d’ullet fenomenològics que com un concert, posant de manifest accions i sons al llindar de la percepció i buscant revelar la materialitat i les propietats sonores del paper sota les seues diferents formes.

Entre allò imperceptible i allò a penes audible hi ha tot un món si sabem escoltar-lo; i a part dels imprevistos que puguen passar, l’única cosa segura és que no serà un concert a l’ús.