Itàlia, 2001. En el seu primer llargmetratge, Paolo Sorrentino va alinear una homonímia absurda amb una diversitat de destinacions entorn de dues àrees que generen fanatisme: la música i el futbol. El seu intel·ligent debut va revelar la sensibilitat d’un cineasta que eludeix l’encontre mentre traça uns vincles invisibles entre els dos protagonistes. Sorrentino començava així la seua galeria de personatges irresistibles i inadaptats i rescatava del teatre un dels millors actors que ha donat Europa: Toni Servillo, perfecta encarnació d’un home lliure en temps de regressió.

Director: Paolo Sorrentino. Guió: Paolo Sorrentino. Producció: Francesca Dima, Angelo Curti, Nicola Giuliano, Annamaria Morelli, Roberto Moroni i Kermit Smith. Disseny de producció: Lino Fiorito. Fotografia: Pasquale Mari. Muntatge: Giogiò Franchini. Vestuari: Silvia Nebiolo. Perruqueria: Gaetano Panico. So: Valeria Campana, Massimiliano Normanno, Daghi Rondanini i Antonio Tirinelli. Música: Pasquale Catalano. Repartiment: Toni Servillo, Andrea Renzi, Antonino Bruschetta, Angela Goodwin i Nello Mascia.