Resum del projecte:

Els últims cinquanta anys, l’Horta de València ha retrocedit un 64%, i ho ha fet en nom del progrés, la seguretat ciutadana, el creixement poblacional, la cultura i l’especulació urbanística. La implantació de macroinfraestructures que responien a unes dinàmiques sovint allunyades de la lògica local ha comportat una forta fragmentació territorial i un mal, en la major part dels casos, irreparable. Amb aquestes han desaparegut més de 9.000 hectàrees d’horta productiva, cases, persones i les seues formes de vida. Des del principi, han sigut nombroses les veus que s’han alçat davant d’aquestes agressions territorials. Bé com a agrupacions de persones afectades, de col·lectius militants o plataformes més àmplies, l’autoorganització social ha donat resposta d’una forma o altra a cada una de les agressions a l’Horta de València en els últims 50 anys. “A hores d’ara. Experiències i memòria de la defensa de l’Horta a través del seu arxiu” proposa generar un dispositiu que permeta rescatar part de la memòria associada a l’arxiu produït per moviments socials locals de defensa del territori i les persones que els han habitats, i que contribuïsca a facilitar la seua difusió. L’arxiu -en format pàgina web- en aquest cas es planteja com una eina per a continuar reflexionant conjuntament sobre les pràctiques de defensa del territori, sobre els èxits, els aprenentatges compartits i els reptes encara pendents per a permetre noves maneres de fer territori. La construcció d’un arxiu de pràctiques i maneres de fer dels col·lectius de defensa del territori permet indagar en la memòria de l’experiència política vinculada a la defensa del territori, la seua aposta, el seu context i el seu temps. L’arxiu es concep així com un suport per a la memòria i com un espai d’intersecció entre les experiències passades i els conflictes presents, així com un espai de diàleg entre diferents maneres de pensar, defensar i construir el territori.

Autoría:

Anaïs Florin (Canes, França). Resideix a València en l’actualitat. La seua pràctica artística s’inscriu principalment en l’àmbit de les pràctiques en context, i presenta especial interés en els relats, les memòries i les lluites associades a les transformacions territorials. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat d’Alacant, especialista en Art Contemporani per l’Institut Superior d’Art de Madrid, ha estudiat un grau en Belles Arts així com el màster de Producció Artística en la Universitat Politècnica de València. Actualment cursa el programa de doctorat en Art, Producció i Investigació a la Universitat Politècnica de València amb una beca d’investigació en el Centre d’Investigació d’Art i Entorn de la mateixa universitat. Ha sigut becada pel programa CULTURA RESIDENT del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i ha participat en esdeveniments com Poliniza Dos, Bien Urbain – art dans et avec l’espace public o la Biennal de Mislata Miquel Navarrés – Premis d’Art Públic.

Alba Herrero resideix a València. Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València i màster en Investigació Social Aplicada al Medi Ambient, menció en Antropologia Ambiental per la Universitat Pablo de Olavide. Els últims anys ha realitzat treballs de recerca centrats en els coneixements ecològics locals i el seu paper en la construcció del territori i l’anàlisi dels processos de patrimonialització des d’una perspectiva crítica del conflicte. En 2014 va obtindre el IV Premi d’Investigació Joan Francesc Mira del Museu Valencià d’Etnologia i l’Associació Valenciana d’Antropologia pel treball “Això de l’aixada ja s’ha acabat. Pràctiques i discursos sobre coneixement agrícola local a Nàquera”. Actualment, desenvolupa la major part de la seua activitat professional a la Fundació Assut i forma part de dos col·lectius transdisciplinars sobre memòria oral i territori: Artxiviu i Les Espigolaores. Tots dos combinen la investigació i documentació amb el registre audiovisual i/o artístic, amb la finalitat d’investigar col·laborativament sobre les percepcions, subjectivitats i relats dels qui habiten el territori a través de l’experiència de vida. Va ser artista resident becada pel programa “Cultura Resident. Programa de Residències per a creadors 2018” al Centre del Carme de València pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Natalia Castellanos. Llicenciada en Arquitectura, diplomada en Sostenibilitat, Ètica Ecològica i Educació Ambiental per la Universitat Politècnica de València i postgraduada en Dinamització Local Agroecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de fa uns quants anys fins a l’actualitat el seu interés pel desenvolupament local vinculat al territori, l’antropologia i l’ecologia l’han acostada a persones, projectes i associacions que vehiculen els seus projectes entorn de la investigació sobre pràctiques i coneixements ecològics locals-tradicionals, memòria oral, defensa i gestió del territori i sobirania alimentària, principalment. Aquestes àrees s’entrellacen en molts dels vessants de la seua vida: treball, militància, vida personal i projectes actuals, i contribueixen a la seua formació contínua. És cofundadora de l’Associació Arrelaires i del col·lectiu Les Espigolaores, que treballen a través de l’articulació memòria, territori i coneixement ecològic local. Actualment, treballa com a autònoma desenvolupant i coordinant projectes en aquestes línies temàtiques, individualment i en col·laboració amb altres professionals i associacions.