A través d’un passe de models, l’artista Isidro López Aparicio planteja una sèrie de reflexions sobre escenaris conflictius en el temps present. Conceptes com el territori, les fronteres, la solidaritat io la migració; s’abordaràn a través de la consideració de l’art com a eina de compromís social. Com acció inaugural, l’artista planteja mostrar una colecció de roba elaborada amb tèxtils utilitzats en les labors de recollida de persones migrants, materials amb els que ha aconseguit emular peçes molt significatives dins del món de la moda.

L’objectiu és fer preguntes a la societat i al món polític en particular: fins a quins extrems anem a obviar el que passa amb l’inmigració? Fins quan hem d’assolir les morts diàries al Mediterràni? És una paradoxa portada a l’extrem per a denunciar i visibilitzar des d’un centre d’art que la migració no és una moda, és una realitat que hem d’assolir i sobre la qual hem d’actuar donant solucions de manera holística, compromessa i valenta. No anem a permetre que s’obvie ni que s’oblide.