‘Somien els museus amb cossos roncants?’ és una experiència col·lectiva mediada per EdredonLab centrada en els processos de descans i d’autocures que es realitzen durant la nit, entenent les rutines prèvies al somni com a rituals del benestar i la salut. S’instal·laran tres tendes de campanya i es convidarà lis participants a portar una esterilla i un sac de dormir.

Activitats

A les 20:30 hores, Benvinguda de les participants, presentació del grup i explicació de les activitats.

De 21:00 a 22:30 hores, Sopar en el claustre gòtic. Cohesió de grup.

De 22:30 a 23:30 hores, Taller autocures. Es durà a terme una sèrie de rituals del descans, adaptant-se a les preferències de lis participants. Així, es farà un taller de cosmètica natural i es prepararan infusions relaxants.

De 23:30 a 00:00 hores, Contacontes. Una vegada estiguem todes acostades, es llegirà un conte per a incitar al somni.

De 09:00 a 09:30 hores, Despertar.

De 09.30 a 10:30 hores, Desdejuni en el claustre gòtic. Comentar les sensacions i esdeveniments de la nit anterior. Conclusions.

De 10:30 a 11:00 hores, Estiraments guiats per Violeta Montiel, ballarina.

Al llarg del mes de juliol, EdredonLab proposa una sèrie d’activitats en les quals, al costat de les usuàries del museu, s’identificarà com els espais i el mobiliari es comporten amb el cos de l’espectador durant les visites. Observarem què succeeix quan el fenomen de la fatiga museística es manifesta i quines són les eines i dispositius que té la institució per a oferir descans i repòs a l’hora de fer una visita al museu i les seues exposicions. Posteriorment, es planteja el disseny i execució d’un dispositiu autònom desenvolupat per a ser usat dins de les instal·lacions.

EdredonLab és un col·lectiu artístic que naix en el marc del màster Permea. Educació i mediació a través de l’art del Centre del Carme Cultura Contemporània i està compost per Marina Incertis, Alejandro Ocaña, Sàhara Dolores i Sara Aliana.
El projecte sorgeix en un context hiperproductivista que imposa uns ritmes frenètics allunyats de les necessitats dels cossos. Treballa a partir de la urgència de posar en valor els processos relacionats amb el descans, utilitzant metodologies artístiques i participatives. La col·lectivitat i les cures són pilars fonamentals en els seus processos, que busquen desestigmatizar la inactivitat, plantejant-la com un espai guaridor i generador de vincles.